Producció i reproducció de poder. El benefactor Joanot Trobat Malferit (1650) i la fundació del monestir de monges jerònimes, i el retaule de Sant Joan de la parròquia de Santa Maria d'Inca
- Autores: Santiago Cortés Forteza, Bartomeu Martínez Oliver
- Localización: X Jornades d'estudis locals: Inca, 27 i 28 de novembre de 2009 / Guillem Rosselló Bordoy (dir. congr.), María Barceló Crespí (dir. congr.), Santiago Cortés Forteza (dir. congr.), Gabriel Pieras Salom (dir. congr.), Bartomeu Martínez Oliver (dir. congr.), Francesca Tugores Truyol (dir. congr.), Maria Payeras Crespí (dir. congr.), 2010, págs. 189-222
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
L’origen noble i de l’alta burgesia d’algunes monges, amb l’aportació del corresponent dot4 i les relacions de famílies afavorides del monestir, contrasta amb la pobresa en què el monestir de Sant Bartomeu va viure. L’únic document que es conserva a l’Arxiu Capitular de Mallorca (ACM) que fa referència explícita a les monges jerònimes d’Inca és una còpia sense data ni autoria que explica l’herència testamentària de la família de Joanot Trobat Malferit el dia 17 de juliol de 1650 i el seu règim successori. Un dels nostres objectius ha estat emprar la font documental, el testament, com a mitjà preferent per a l’estudi de les disposicions mortis causa del testador i la seva família, els quals inclouen els seus béns patrimonials. El mecenatge artístic per a la salvació de la seves ànimes es tradueix en dues obres: la primera des del punt de vista arquitectònic, com és la fundació d’un monestir per religioses donzelles pobres i naturals de la present vila de Incha5 i, la segona dintre del món de la retaulística, l’acabament del retaule barroc de Sant Joan ubicat, vora l’altar major, a la capella que estava sota el patronatge de la família Malferit dedicada al gloriós i deixeble més estimat per Jesús, sant Joan Baptista.
