Friburgo, Suiza
Palermo, Italia
El presente artículo aporta una panorámica desde la musicología urbana de las instituciones musicales en Nápoles y Palermo entre los siglos XVI y XVIII, las prácticas musicales y la circulación de música y músicos dentro de una misma ciudad. El artículo también demuestra la preponderancia de la Capilla Real, las vinculaciones con la corte de Madrid y las relaciones de los virreyes con la aristocracia y el mecenazgo de estos en unos territorios políticamente complejos, especialmente Nápoles, en una época -el Siglo de Orodonde era polo de atracción de muchas personalidades culturales e innovación musical incluso más importantes que la corte de Madrid
El present article aporta una panoràmica des de la musicologia urbana de les institucions musicals a Nàpols i Palerm entre els segles XVI i el XVIII, les pràctiques musicals i la circulació de música i músics dins d’una mateixa ciutat. L’article també demostra la preponderància de la Capella Reial, les vinculacions amb la cort de Madrid i les relacions dels virreis amb l’aristocràcia i el mecenatge d’aquests en uns territoris políticament complexos, especialment Nàpols, en una època –el Siglo de Oro– on era pol d’atracció de moltes personalitats culturals i innovació musical fins i tot més importants que la cort de Madrid.
This article provides an overview from the urban musicology of the musical institutions in Naples and Palermo between the 16th and 18th centuries, the musical practices and the circulation of music and musicians within the same city. The article also demonstrates the preponderance of the Royal Chapel, the connections with the court of Madrid and the relations of the viceroys with the aristocracy and the patronage of these in politically complex territories, especially Naples, at a time -the Siglo de Oro- where it was the pole of attraction of many cultural personalities and musical innovation even more important than the court of Madrid
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados