Vint anys de l'entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa: Necessitats de reforma o statu quo?

• Autores: Vicent Climent-Ferrando
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 69, 2018, págs. 1-5
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Twenty years after the entry into force of the Council of Europe’s charter for regional or minority languages (1998-2018): Need for reform or statu quo?
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    This article provides a succinct analysis of twenty years since the entry into force of the European Charter for Regional or Minority Languages and highlights the achievements made as well as its future challenges. The text goes through the positive aspects of the Charter, namely the visibility given to minority language communities in Europe, the positioning of minority languages on the political agenda of an international organisation such as the Council of Europe as well as on the agenda of the national debates about the promotion and protection of minority languages. It also identifies the current challenges of the Charter and classifies them into six main blocks, namely the stagnation of the ratification process by Member States, the geopolitical tensions affecting the work of the Council of Europe as well as the Charter Secretariat, the new information and communication technologies, the lack of punitive actions in cases of non-compliance by Member States, immigration and the neoliberal dominant discourses on linguistic diversity and multilingualism

  • català

    Aquest article fa una anàlisi succinta dels vint anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i exposa les fites assolides durant aquestes dues dècades i els reptes de futur. El text repassa els aspectes positius, com ara la visibilització de les minories lingüístiques d’Europa, el tractament de les llengües regionals a l’agenda política d’un organisme internacional com el Consell d’Europa o l’aparició de debats nacionals sobre la promoció i la protecció de les llengües. Igualment, identifica i agrupa en sis grans blocs els reptes als quals ha de fer front la Carta, com ara l’estancament de les ratificacions per part dels estats membres, les tensions geopolítiques que afecten el treball del Consell d’Europa i el Secretariat de la Carta, les noves tecnologies i formes de comunicació, la manca de mecanismes sancionadors de la Carta, la immigració o els discursos neoliberals dominants sobre la diversitat lingüística i el multilingüisme.