Resumen de França (1789-1791): Llei i ordre en els orígens del «Cisma» religiós

María Betlem Castellà i Pujols

• español

  La ruptura de la Iglesia católica en Francia no se produjo por la voluntad de la Asamblea Nacional Constituyente de poner la mano en el incensario o de intervenir en la religión católica, apostólica y romana. La ruptura de la Iglesia católica a partir del mes de noviembre de 1790 se produjo, tal y como se explicará a lo largo del artículo, por la necesidad imperiosa por parte de la Asamblea Nacional Constituyente de tener a todos sus funcionarios al lado del proceso y no en contra. Desde el inicio del proceso revolucionario los eclesiásticos eran una pieza clave para el mantenimiento del ORDEN y de la tranquilidad pública, y desde el mes de febrero de 1790 se habían convertido en los responsables de leer en el púlpito los decretos de la Asamblea. Los diputados necesitaban a los eclesiásticos para imponer el orden político, económico y social que definían en el marco de sus decretos. De ahí que los eclesiásticos que fueron perseguidos bajo la primera Asamblea no lo fueran por sus ideas religiosas o por su negativa a hacer un juramento cívico, sino por su rechazo a la ley, por su desobediencia a los decretos o por animar a la gente a estar en contra.

• català

  La ruptura de l’Església catòlica a França no va produir-se per la voluntat de l’Assemblea nacional constituent de posar la mà sobre l’encenser o d’intervenir en la religió catòlica, apostòlica i romana. La ruptura de l’Església catòlica a partir del mes de novembre de 1790 va produir-se, tal i com s’explicarà al llarg de l’article, per la necessitat imperiosa per part de l’Assemblea nacional constituent de tenir a tots els seus funcionaris al costat del procés i no en contra. Des de l’inici del procés revolucionari els eclesiàstics eren una peça clau pel manteniment de l’ORDRE i de la tranquil·litat pública, i des del mes de febrer de 1790 s’havien convertit en els responsables de llegir en el púlpit els decrets de l’Assemblea. Els diputats necessitaven dels eclesiàstics per imposar l’ORDRE polític, econòmic i social que definien en el marc dels seus decrets. D’aquí que els eclesiàstics que foren perseguits sota la primera Assemblea no ho foren per les seves idees religioses o per la seva negativa a fer un jurament cívic, sinó pel seu refús a la llei, per la seva desobediència als decrets o per animar a la gent a estar-hi en contra. 

• English

  The break with the Catholic Church in France was not the result of the will of the National Constituent Assembly to get its hands on the censer or to intervene in the Holy, Catholic, Apostolic, Roman Church. The rupture that began to take place in November 1790 was prompted, as will be explained in the course of the article, by the imperative need of the Assembly to have all its officials and functionaries on the side of the process and not against it. From the beginning of the revolutionary process the clergy were key to the maintenance of public ORDER and tranquillity, and from February 1790 on were responsible for reading out the decrees of the Assembly from their pulpits. The deputies needed the ecclesiastics to impose the political, economic and social ORDER they defined in their decrees. This being so, those members of the clergy who were persecuted under the first Assembly were pursued not for their religious beliefs or for their refusal to take the civic oath, but for their rejection of the law, for their failure to comply with the Assembly’s decrees or for encouraging people to oppose them.