Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Relato, resplandor y discontinuidad del sentido en Maurice Blanchot

Carlos Surghi

  • español

    El presente artículo postula una lectura de los relatos de Maurice Blanchot desde la realización que proponen para la noción de desaparición —entendida como esencia de la literatura—. Así la ausencia de argumento, sentido y representación otorgan a los relatos una característica singular: la de orientar su realización hacia la experiencia de muerte. De este modo, la discontinuidad, a través de figuras como la casa, la habitación, o el pasillo, que se reitera como metáfora de la deriva o como ausencia total de sentido, termina siendo un modo de abordar la dimensión crítica que estos relatos llevan consigo; pero a condición de evitar la reducción misma que el lenguaje puede ejercer; es decir, resguardando su condición de relatos imposibles de leer

  • English

    | This article postulates a reading of the stories of Maurice Blanchot from the conceptualization that they propose for the notion of disappearance—understood as the essence of literature. Thus, the absence of argument, meaning and representation give the stories a singular characteristic: that of orienting their realization towards the experience of death. Thus, discontinuity, through figures such as the house, the room, or the corridor that is reiterated as a metaphor for drift or as total absence of meaning, ends up being a way of approaching the critical dimension that these stories carry with them; but only on the condition of avoiding the very reduction that language can exert; that is to say, safeguarding their condition as stories that are impossible to read.

  • català

    | Aquest article postula una lectura dels relats de Maurice Blanchot des de la realització que proposen per a la noció de desaparició —entesa com a essència de la literatura—. Així l’absència d’argument, sentit i representació atorguen als relats una característica singular: la d’orientar la seva realització cap a l’experiència de mort. D’aquesta manera, la discontinuïtat, a través de figures com la casa, l’habitació o el passadís, que es reitera com a metàfora de la deriva o com absència total de sentit, acaba sent una manera d’abordar la dimensió crítica que aquests relats arrosseguen; però a condició d’evitar la reducció mateixa que el llenguatge pot exercir; és a dir, tot protegint la seva condició de relats impossibles de llegi


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus