Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de El horizonte de finitud en 'una soledad demasiado ruidosa' de Bohumil Hrabal

Gerardo Argüelles Fernández, Laura Andrea Montenegro Moreno

  • español

    El trasfondo estético que aquí nos ocupa se orienta en el fenómeno de la masificación y reproductibilidad de las obras de arte en detrimento de sus cualidades auráticas, según el hilo conductor trazado por el autor checo, Bohumil Hrabal en la traducción de Monika Zgustova. La anécdota se edifica sobre las experiencias íntimas de Hanta, quien al ocuparse del reciclaje de papel le dedica especial atención a los acervos bibliográficos y reproducciones artísticas suministradas en calidad de desperdicio. Nuestro análisis con ayuda de autores como Husserl, Jaspers, Benjamin, Safranski y Bauman elucida también el horizonte de anhelos del protagonista en tanto representante del fracaso de la modernidad ilustrada, traducida en melancolía, culpa y angustia, enardecidas por la «muerte del arte», atribuida a Hegel, de la cual Hanta se siente cómplice y redentor a la vez.

  • English

    This article discusses the phenomenon of mass production and mechanical reproduction of artwork (to the detriment of art’s auratic quality) in relation to Monika Zgustova’s translation of the novel by Czech author Bohumil Hrabal. The anecdote follows Hanta’s intimate experiences, a paper crusher in Prague who pays special attention to the bibliographic collections and artistic reproductions he receives as trash. Our analysis, aided by the works of Husserl, Jaspers, Benjamin, Safranski and Bauman, also clarifies the main character’s horizon of yearning inasmuch as it is representative of the failure of enlightened modernity, translated into melancholy, guilt and distress because of the “death of art,” (ascribed to Hegel) since Hanta feels both like its accomplice and redeemer.

  • català

    El rerefons estètic que aquí ens ocupa s’orienta en el fenomen de la massificació i reproductibilitat de les obres d’art en detriment de les seves qualitats auràtiques, segons el fil conductor traçat per l’autor txec, Bohumil Hrabal en la traducció de Monika Zgustova. L’anècdota es construeix sobre les experiències íntimes de Hanta, que s’ocupa del reciclatge de paper tot dedicant especial atenció als patrimonis bibliogràfics i reproduccions artístiques subministrades en qualitat de deixalles. El nostre anàlisi, amb l’ajuda d’autors com Husserl, Jaspers, Benjamin, Safranski i Bauman, elucida també l’horitzó d’anhels del protagonista en tant que representant del fracàs de la modernitat il•lustrada, traduïda en malenconia, culpa i angoixa, enarborades per la «mort de l’art», atribuïda a Hegel, de la qual Hanta se’n sent alhora còmplice i redemptor.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus