Classificació i jerarquia. L'estructura de desigualtats del Departament de Sociologia de la UAB (1998-2003) vista a través de l'anàlisi de l'estructura de relacions

• Autores: Xavier Gimeno Torrent
• Localización: Revista catalana de sociologia, ISSN-e 2013-5149, ISSN 1136-8527, Nº. 21, 2006, págs. 77-112
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    El objetivo de este trabajo es efectuar una descripción inicial de algunas de las desigualdades instituidas en el campo sociológico en Cataluña.

    Para ello se ha estudiado el caso del Departamento de Sociología de la Universidad Autónoma de Barcelona durante el período 1998-2003, analizando, mediante la técnica del análisis de redes sociales y la del análisis de tablas de contingencia, las relaciones de citación que se establecen entre todos los miembros del Departamento. Se ha usado este indicador relativo al capital social como indicador susceptible de mostrar las desigualdades de carácter simbólico (prestigio) que dependen de las desigualdades de carácter material, ya que la red de relaciones sociales establecidas es realmente un indicador de los recursos materiales asociados a cada una de las posiciones que ocupan los agentes y no exactamente del prestigio de los agentes, en tanto que no se ha analizado qué aportaciones son más valoradas, sino cuá- les son más numerosas. Y es verosímil pensar que se cita más a aquellos que tienen más recursos para investigar, que son, también, los que más pueden publicar. Los resultados obtenidos parecen manifestar la importancia de diversas divisiones que pueden suponer mayores o menores desigualdades: el grado de división del trabajo (sociología artesanal versus sociología especializada), la subespecialidad (sociología empírica versus sociología teórica), las diversas líneas de investigación existentes (en las que son centrales la sociología de la formación y el empleo, la sociología del trabajo y la metodología) y, muy especialmente, el sexo del sujeto de investigación, que es uno de los ejes de desigualdad al parecer más importantes que constituye una verdadera frontera de género

  • English

    The purpose of this work is to describe some of the instituted inequalities in sociological field in Catalonia. With this finality the case of the Department of Sociology at Autonomous University of Barcelona along the period from 1998 to 2003 was analyzed —using Social Network Analysis, Crosstabs and Chi-Square Test— to determinate the structure of the network of citation relations established by the members of Department. This indicator of the social capital (in a Bourdieuan sense) can provide a useful approximation to symbolic inequalities depending on material inequalities, because the established relations of citation are, in fact, indicators of the material resources associated to the positions occupied by agents, and not exactly an indicator of the prestige of the agents, since the object of this analysis has not been the perceived quality of the contributions but its amount: and it is plausible to think that those that are more citated are those that have more material resources to do research, that are, also, those that can publish more. Results suggest the importance of some differences that can imply greater or smaller inequalities: the degree of division of labour (artisan sociology vs. specialized sociology), the subspeciality (empirical sociology vs. theoretical sociology), the different research areas (with the predominance of labour market sociology, industrial sociology and research in quantitative methods), and, very specially, the sex of the sujet d’investigation, one of the most important inequality axis in the Department, constituting itself a truly cleavage of gender.

  • català

    L’objectiu d’aquest treball és efectuar una primera descripció d’algunes de les desigualtats instituïdes en el camp sociològic a Catalunya. Amb aquesta finalitat s’ha estudiat el cas del Departament de Sociologia de la UAB durant el període 1998-2003, analitzant, mitjançant la tècnica de l’anàlisi de xarxes socials i la de l’anàlisi de taules de contingència, les relacions de citació que s’estableixen entre tots els membres del Departament.

    S’ha usat aquest indicador relatiu al capital social com a indicador susceptible de mostrar les desigualtats de caràcter simbòlic (prestigi) que depenen de les desigualtats de caràcter material, en tant que la xarxa de relacions socials establertes és realment un indicador dels recursos materials que s’associen a cadascuna de les posicions que ocupen els agents i no exactament del prestigi dels agents, ja que no s’ha analitzat quines aportacions són més valorades, sinó quines són més nombroses. I és versemblant pensar que se cita més aquells que tenen més recursos per fer recerca, que són, també, aquells que més poden publicar. Els resultats obtinguts sembla que manifesten la importància de diverses divisions que poden suposar majors o menors desigualtats: el grau de divisió del treball (sociologia artesanal versus sociologia especialitzada), la subespecialitat (sociologia empírica versus sociologia teòrica), les diverses línies de recerca existents (en què són centrals la sociologia de la formació i l’ocupació, la sociologia del treball i la metodologia) i, molt especialment, el sexe del subjecte de recerca, que és un dels eixos de desigualtat en principi més importants i que constitueix una veritable frontera de gènere.