Les cavitats de la serra de na Burguesa: zona 7 : les coves del Pilar i les mines de guix : Palma, Mallorca

• Autores: Damià Vicens Xamena, Damià Crespí Bestard, Pere Bover Arbós, Antelm Ginard Fullana, Mateo Vadell, Miquel Àngel Barceló Gabarda
• Localización: Endins: publicació d'espeleologia, ISSN-e 2386-7299, ISSN 0211-2515, Nº. 27, 2005, págs. 47-74
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 13 Citas
• Resumen
  • English

    We present the description and topographic survey of nine endokarstic formations located in the Pedreres de Son Quint of the municipality of Palma (Mallorca) in the Serra de na Burguesa. The topographic survey of the well-known Coves del Pilar, was already made by the EME group of Palma in the 50’s (the topographic survey has not been found), later in1960 by the GES group of Barcelona and in 2005 by our team. The topographic survey presented here shows outstanding differences from that published in MONTORIOL (1963). First of all, we present new chambers not previously studied, and in second place, the gypsum mines associated to the caves were just partially studied. The hypothesis of CAÑIGUERAL (1949), in relation to the gypsum dissolution of the deposits located in some caves of the Serra de na Burguesa, is more correct for the Coves del Pilar, and with no doubt, the empty space left by the Triasic gypsum dissolution under the Lower Lias limestones has participate in the formation of this cave. The Coves del Pilar has a run of 450 m and has one of the biggest chambers of the caves of Serra de na Burguesa, the chamber Caverna des Caos, with 3000 m2 . This cave has had a touristic use (near the30’s) and later a mining use (from the 20’s to the beginning of the 50’s?). The mines nowadays present 400 m of galleries distributed in four main galleries. The Triasic gypsum doesn’t reach the surface in this zone and it can be just found inside the mines of Coves del Pilar, and in two near caves, Cova des Ratot and Cova des Guix, thanks to a quarry (nowadays not in use). Outside the mines there are reamins of four gypsum furnaces, curiously unnoticed elements in the Mallorcan bibliography.

    For this reason we present a short study and topographic survey of them.

    Among all the estudied caves, all of them with not big dimensions, we want to stand out the Cova des paleonivells with epiaquatic speleothems, Cova des Ratot with botryoidal stalagmites, and the Cova dets Escolapis with collapse processes during the 20 th century.

    Finally, in the vertebrate collection Museu de la Naturalesa de les Illes Balears there are curated some palaeontological remains from Coves del Pilar. We present a short note of these remains.

  • català

    Presentam la descripció i topografia de nou formacions endocàrstiques situades a les pedreres de Son Quint en el terme de Palma (Mallorca) a la serra de na Burguesa. Les més conegudes, les coves del Pilar, varen ser topografiades pel grup EME de Palma a mitjans dels anys 50 (la topografia no s’ha trobat), després l’any 1960 pel grup GES de Barcelona i en el 2005 pel nostre equip. La topografia actual de la cavitat presenta notables diferències amb la publicada per MONTORIOL (1963). En primer lloc documentam sales abans no topografiades, i en segon, les mines de guix associades a la cavitat que només s’havien topografiat parcialment.

    La hipòtesi de CAÑIGUERAL (1949), referent a la dissolució dels guixos dels jaciments que acompanyen algunes cavernes de la serra de na Burguesa, és més que vàlida a les coves del Pilar, i sens dubte, el buit deixat per la dissolució dels guixos del Triàsic per davall de les calcàries del Lias inferior n’ha participat notòriament en l’espeleogènesi. Les coves del Pilar tenen un recorregut de 450 m i una de les sales més grans d’entre les cavitats de la serra de na Burguesa, la sala Caverna des Caos, amb 3000 m2 . La cavitat ha tingut un ús turístic (al voltants dels anys 30) i un ús miner (dels anys 20 fins a començaments dels 50 ?). Les mines de guix presenten a l’actualitat 400 m distribuïdes en quatre galeries principals. Els guixos del Triàsic no afloren i només es troben a l’interior de les mines de les coves del Pilar i algunes cavitats properes com ara la cova des Ratot i la cova des Guix, que ha vist la llum degut a l’explotació d’una pedrera, actualment abandonada. A l’exterior de les mines hi ha restes de quatre forns de guix, elements curiosament ignorats a la bibliografia mallorquina, per la qual cosa presentam la planimetria.

    Entre les altres cavitats estudiades, totes de modestes dimensions, cal destacar la cova des Paleonivells amb concrecionament epiaquàtic, la cova des Ratot amb espeleotemes botrioïdals i la cova dets Escolapis que ha sofert processos d’esfondrament durant el segle XX.

    Per acabar, d’entre els materials paleontològics del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears, n’hi ha de provinents de les coves del Pilar, dels què fem una breu ressenya.