Les coves de cala Varques: Manacor, Mallorca

• Autores: Francesc Gràcia Lladó, Bernat Clamor Vilanova, Joan Josep Lavergne Martínez
• Localización: Endins: publicació d'espeleologia, ISSN-e 2386-7299, ISSN 0211-2515, Nº. 23, 2000, págs. 41-57
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen
  • català

    En aquest treball exposam I'estudi i la topografia de dues cavitats del litoral de Manacor, encara que fins ara constaven com a quatre cavitats independents conegudes des d'antic.

    Les recerques subaquatiques han permes connectar tres de les coves, mentre que I'altra ha vist incrementades considerablement les dimensions. La proximitat en que es troben i les caracteristiques de les galeries properes d'ambdues coves, indueixen a pensar que formarien part d'un mateix sistema, pero els processos clastics d'esfondrament de les voltes n'han tallat la comunicació directa.

    La cova de Cala Varques B presenta galeries en molt diferents estadis evolutius: aixi n'hi ha algunes on les morfologies de corrosió són predominants i els blocs són gairebé absents, i s'hi veu com galeries veines s'uneixen i els envans separadors es dissolen o cauen. En altres indrets predominen els esfondraments, formant caos de blocs i d'espeleotemes trencats.

    La maxima fondaria sota I'aigua és de 30,5 m, cota que és, fins ara, la més fonda de coves conegudes dins els terrenys neogens postorogenics de Mallorca.

    La cova de Cala Varques ACD té unes característiques del tot clastiques, amb esfondraments de sotils i parets que han desdibuixat els indicis de la formació freatica de la cavitat.

  • English

    In this paper we present the study and topographical survey of two caves on the coast of the Manacor municipality , which were until now considered as being four independent caves.

    The underwater exploration of these caves has linked three of them up into one and the fourth has seen a considerable increase in its previously known dimensions.

    The proximity of the two systems and the characteristics of their galleries leads one to believe that they are part of a single and possibly a more extensive system where roof collapse has closed any direct link between them.

    The galleries of the Cala Varques cave B show'many different stages of evolution where solutional morphologies are predominant and loose blocks are almost absent, and one can see where neighbouring galleries have merged and where partition walls have been dissolved or have collapsed. In other places breakdown processes are predominant, forming confused masses of blocks and broken speleothems. The maximum depth reached was -30.5 m, which currently constitutes the maximum of known caves on postorogenetic Neogene terrains on Mallorca.

    The Cala Varques cave ACD shows some of the characteristics of complete breakdown where roof falls and wall cave-ins have obliterated any evidence of its phreatic origins.