Adaptation of the karst land for the agrarian use in the Mediterranean: problems of research and of conservation : a survey

• Gams, Ivan ^[1]
  1. [1] University of Ljubljana

     University of Ljubljana

     Eslovenia

     
• Localización: Endins: publicació d'espeleologia, ISSN-e 2386-7299, ISSN 0211-2515, Nº. 13, 1987, págs. 65-70
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • En aquest article es revisen els següents metodes de recerca:

    1. Analisi de la part superior dels aflorarnents rocosos. En esser tallats a nivell del sol, la terra s'ernprava corn a prat. Quan els tallaven rnés arnunt, la terra s'ernprava corn a terreny de pastura o corn a prat. En el darrer cas, empero, si la superficie rocosa és Ilisa, el nivell del sol ha estat rebaixat per I'erosió; aquest tipus de superficie nornés es pot formar en contacte arnb el sol. La superficie d'una calcaria compacta, exposada a la corrosió causada per les precipitacions i per la meteorització rnecanica per darnunt del sol, és cantelluda, clivellada i aspre.

    2. Analisi de les pedres acurnulades per I'horne a parets, rnarges, a la vora inferior de les terrasses a carnps rostos, o enterrades sota el sol en aquestes terrasses o sota els prats. La mesura de llur volurn i pes, efectuada en algunes illes iugoslaves, ha rnostrat que centenars de quilograrns de pedaes, en casos excepcionals rnés d'un tona, han estat excavats i trencats per cada rnetre quadrat de terra "netejada".

    3. Les formes corn cocons (Kameniea), xaragalls de dissolució (Rundkarrenl, tubs de dissolució, solcs de dissolució (Korrosionskehle), i especialment els forats de parets Ilises (Kavernosen Karren), si són trobats a la superficie indiquen una erosió soterrada.

    4. Els fragments de pedra arnb caires vius deixats en el sol després de metejar)) la superficie rocosa en alguns carnps representa mes del 10 % del pes del sol. Aixo indica I'extensió de la metejada)), fins i tot quan les pedres rnajors s'han retirat de la superficie.

    Els ocasionals analisis professionals realitzats a algunes zones carstiques de la Mediterrania.

    han rnostrat que les zones habilitades per ús agricola en epoques antigues eren rnés grans del que sabiern per la bibliografia. L'epoca de la netejada no és segura i abarca des de I'epoca fenicia (Malta) als ternps rnés recents.

    A rnolts de paisos les rnodernes tecniques agricoles destrueixen les antigues formes de preparació de la terra per al conreu arnb aixada i cavec. L'article insisteix en la necessitat de I'estudi dels valors ecologics i historics d'aquests anticc testirnonis de I'esforq dels nostres avantpassats pel proveirnent de rnenjar per llurs vides, i de la conservació d'aquesta herencia natural i cultural.