Traces of effects of acid rain, sedimentation, in the re-dissolution of cave dripstones
- Autores: László Jakucs
- Localización: Endins: publicació d'espeleologia, ISSN-e 2386-7299, ISSN 0211-2515, Nº. 13, 1987, págs. 49-57
- Idioma: inglés
- Enlaces
-
Resumen
Des del 1980 vaig comencar a observar que certs espeleoternes (especialrnent estalagmites) de coves carstiques d'Hungria presentaven fenomens de redissolució, els quals no havien estat visibles en aquestes coves 5-10 anys abans. Aquestes deformacions inqüestionablernent es deuen als efectes corrosius de les aigües carstiques que alimenten els esrnentats espeleoternes. Arnb la intenció de clarificar les causes d'aquest efecte, els rneus cornpanys i jo rnateix cornencarern les investigacions no tan SOIS a Hungria sinó tarnbé en coves de Txecoslovaquia, Rumania, Bulgaria, lugoslavia i Austria. Fou possible establir que I'extensió del fenornen es universal a Europa Central, encara que en diversos graus depenent de les particulars condicions naturals de cada cova.
Signes de la sindrome de degradació recent dels espeleoternes: craters irregulars de voreres agudes i dentades; calderes arnb els costats soscavats; solcs de drenatge poc fondos, arnb voreres tallants; redissolució superficial de I'espeleoterna en la zona d'esquits produits per degotarnents des d'una certa altura; sovint, el subseQüent reblanirnent del material dels espeleotemes, que presenten, aixi, un aspecte crernós.
Les investigacions que he realitzat fins ara indiquen que una gran gruixa de la coberta edafica bioactiva i perrneable que reposa sobre la roca carstificable, aixi corn la rnajor profunditat de les arrels de la macrovegetació (arbres de fulla caduca) desenvolupada sobre I'esrnentat sol, són responsables d'una gran incidencia i extensió d'aquest nou tipus de redissolució d'estalagrnites i espeleotemes en general. En base a les dades disponibles, pareix probable que els boscos de pins tinguin un paper una mica diferent en aquest aspecte, en cornparació arnb el paper desenvolupat pels boscos d'arbres de fulla caduca, per exemple, roures, faigs, etc.
Es pot cornprovar un cert grau de proporcionalitat inversa entre la freqüencia de la sindrorne de degradació dels espeleoternes i la profunditat de la cova en qüestió respecte de la superficie. A una cova situada a rnenys profunditat arnb relació a la superficie, li correspon una presencia rnés probable d'aquest nou tipus de degradació d'espeleotemes.
Subsegüentment, vaig realitzar una serie d'analisis per establir de quina manera la sindrorne de degradació observada es correlaciona arnb el pH del sol drstic i arnb els parametres microbiologics i de composició del sol. Foren documentades les tendencies en els canvis quirnics de les aigües carstiques que penetren en les coves.
Es pot constatar que, en cornparació arnb les dades d'analisis d'aigües realitzats el 1929, els quals foren ernprats corn a base de referencia, hi ha hagut un increment del 400-600 % en el contingut de sulfats de les aigües carstiques que gotegen en identics punts de les coves; foren obsewats tarnbé petits incrernents en els continguts de nitrats i clorurs. En aqueixes coves i, en particular, en les zones on la redissolució dels espeleoternes era especialrnent intensa, el contingut de sulfats de les aigües carstiques era mes alt que la rnitja.
Les meves investigacions suggereixen, per tant, que aquesta degradado dels espeleotemes pot ser induida pel recent i fort increment de la concentració de sulfats en les aigües carstiques, o indirectament per qualsevol dels factors responsables de I'esmentat increment en el contingut de sulfats.
