María Dolors Madrenas Tinoco, Juan Miguel Ribera Llopis
The promotion of women writers in catalan language of the 20s and 30s represents qualitatively and quantitatively a major achievement in the integration of women in the literary life. Primarily narrators, but also poets, playwrights and columnists, whose work gives documentary evidence of women’s access to a better social and cultural status through text genre characteristics and literary models. Having studied previous collaborations various aspects of the production profile of Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M. Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910-sd)..., this time addressing hints and literary ironic devices which according to the patterns of the interwar narrative, focuses on topics, characters and language that shaped their generations.
La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell accés sòciocultural com els signes d’una escriptura de gènere i els models literaris atesos.Havent estudiat en col·laboracions precedents diversos aspectes del perfil i de la producció de Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M.Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910- s.d)…, en aquesta ocasió abordarem els indicis i els recursos d’ironia que, d’acord amb les pautes de la narrativa d’entreguerres, projecten sobre temes, protagonistes i llenguatge configuradors del seu corpus generacional.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados