Resumen de La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres

María Dolors Madrenas Tinoco, Juan Miguel Ribera Llopis

• English

  The promotion of women writers in catalan language of the 20s and 30s represents qualitatively and quantitatively a major achievement in the integration of women in the literary life. Primarily narrators, but also poets, playwrights and columnists, whose work gives documentary evidence of women’s access to a better social and cultural status through text genre characteristics and literary models. Having studied previous collaborations various aspects of the production profile of Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M. Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910-sd)..., this time addressing hints and literary ironic devices which according to the patterns of the interwar narrative, focuses on topics, characters and language that shaped their generations.

• català

  La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell accés sòciocultural com els signes d’una escriptura de gènere i els models literaris atesos.Havent estudiat en col·laboracions precedents diversos aspectes del perfil i de la producció de Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M.Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910- s.d)…, en aquesta ocasió abordarem els indicis i els recursos d’ironia que, d’acord amb les pautes de la narrativa d’entreguerres, projecten sobre temes, protagonistes i llenguatge configuradors del seu corpus generacional.