Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Dèficit de vitamina D i raquitisme nutricional

  • Autores: Sandra Ortigosa, Mariona Bonet, Rosa María Masvidal Alberch, Dolors Riera
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 78, Nº. 1, 2018, págs. 25-33
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Vitamin d deficiency and nutritional rickets
    • Deficit de vitamina d y raquitismo nutricional
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Fundamento. En las últimas décadas se ha puesto de manifiesto un resurgimiento del déficit de vitamina D. Además, se ha postuladoun posible papel en procesos patológicos independientes de lamineralización esquelética. Todo esto ha provocado un cambio en la práctica clínica, que ha conllevado que se soliciten niveles devitamina D de forma más frecuente, y que ha aumentado la detecciónde niños con niveles deficitarios de vitamina D sin tener claroqué actuación se debe llevar a cabo en estos casos. Objetivo. Recordar las últimas recomendaciones clínicas sobre vitaminaD y proponer una actuación consensuada.

      Método. Revisión bibliográfica de los artículos publicados durantelos últimos años así como recomendaciones de diferentes sociedades científicas.Resultados. En los últimos años se ha publicado una amplia bibliografíasobre diferentes aspectos de la vitamina D en la que se describen un aumento de su déficit y su relación con aspectos norelacionados con la salud esquelética, y se realizan recomendacionespara mejorar el cribado, la prevención y el tratamiento de su déficit.Conclusiones. Actualmente no existen pruebas suficientes para recomendar determinación de vitamina D en niños sin factores de riesgo, ni prescribir vitamina D para conseguir beneficios sin evidencia clara en la literatura. Estaría indicado realizar suplementación universal hasta los 12 meses de vida. Si existen factores de riesgo, la suplementación debe realizarse al menos en períodos de máximo crecimiento, i plantear tratamiento en casos de déficit de vitamina D sintomático o con alteraciones analíticas acompañantes. En caso de raquitismo, hay que estudiar a la familia y posteriormente realizar seguimiento, asegurando la provisión adecuada de vitamina D.

    • English

      Background. In recent decades a resurgence of vitamin D deficiency has been revealed. In addition, a possible role in pathological processes independent of skeletal mineralization has been postulated. It has led to a change in clinical practice, making vitamin D levels request more frequently, which has increased detection of children with deficient vitamin D levels without being clear what action should be taken in these cases.

      Objective. To remember the latest clinical recommendations on vitamin D and to propose a consensual action.

      Method. Bibliographical review of articles published during last years as well as recommendations from different scientific societies.

      Results. There is a wide bibliography on different aspects of vitamin D in recent years which describe an increase in its deficit, its relation to aspects not related to skeletal health and make recommendations to improve the screening, prevention and treatment of its deficit.

      Conclusions. There is no sufficient evidence to recommend vitamin D determination in children without risk factors, nor to prescribe vitamin D to achieve benefits. It would be desirable to perform universal supplementation until 12 months of age. If risk factors exist, supplementation is needed at least during maximum growth periods. Cases of symptomatic vitamin D deficiency or with anaylitical alterations should be treated. In case of rickets, it is recommended to study the family and then ensuring an adequate vitamin D supply.

    • català

      Fonament. En les darreres dècades s’ha posat de manifest un ressorgiment del dèficit de vitamina D. A més, s’ha postulat un possible paper en processos patològics independents de la mineralització esquelètica. Tot això ha provocat un canvi en la pràctica clínica que ha fet que se sol·licitin nivells de vitamina D de forma més freqüent. Això ha augmentat la detecció d’infants amb nivells deficitaris de vitamina D sense tenir clar quina actuació s’ha de tenir en aquests casos. Objectiu. Recordar les darreres recomanacions clíniques sobre vitamina D i proposar una actuació consensuada. Mètode. Revisió bibliogràfica dels articles publicats durant els darrers anys, així com de recomanacions de diferents societats científiques. Resultats. En els darrers anys s’ha publicat una àmplia bibliografia sobre diferents aspectes de la vitamina D en què es descriuen un augment del seu dèficit i la seva relació amb aspectes no relacionats amb la salut esquelètica, i es fan recomanacions per millorar-ne el cribratge, la prevenció i el tractament del dèficit. Conclusions. Actualment no hi ha proves suficients per recomanar la determinació de vitamina D en infants sense factors de risc, ni per prescriure-la per aconseguir beneficis sense evidència clara a la literatura. Estaria indicat fer una suplementació universal fins als 12 mesos de vida. Si hi ha factors de risc, cal fer la suplementació almenys en períodes de màxim creixement. El tractament s’ha de fer en casos de dèficit de vitamina D simptomàtic o amb alteracions analítiques acompanyants. En cas de raquitisme, cal estudiar la família i posteriorment fer el seguiment, assegurant la provisió adequada de vitamina D.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno