Maneig del traumatisme cranioencefàlic a urgències.: Són necessàries les proves d’imatge?

• Autores: Victòria Rello Saltor, Lledó Garcés Montolio, Romy Gander, Sonia Cañadas, Pablo Velasco Puyó
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 78, Nº. 1, 2018, págs. 15-24
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Management of brain trauma in the emergency room:: Are imaging studies required?
  • Manejo del traumatismo craneoencefálico en urgencias.: ¿son necesarias las exploraciones de imagen?
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Fundamento. El traumatismo craneoencefálico (TCE) es una entidad frecuente en la edad pediátrica. El riesgo del uso de exploraciones que someten al paciente a radiación durante su valoración inicial hace necesario determinar qué pacientes obtendrán un beneficio diagnóstico con estas exploraciones. Objetivo. Revisar el manejo de los niños con TCE atendidos en urgencias valorando la utilización de exploraciones complementarias y la eficacia en detectar fracturas craneales o lesiones intracraneales. Método. Estudio retrospectivo de los pacientes diagnosticados de TCE en urgencias de un hospital terciario entre mayo y septiembre de 2013. Se realizó un estudio descriptivo de datos pidemiológicos, clínicos y exploraciones complementarias y uno de comparativo valorando las diferencias teóricas resultantes de aplicar tres protocolos: protocolo del propio hospital (A), protocolo de la Sociedad Española de Urgencias Pediátricas (SEUP) (B) y manejo del paciente con TCE leve propuesto por la American Academy of Pediatrics y el grupo de Schutzman et al. (C). Resultados. De 377 pacientes estudiados, se realizaron radiografías de cráneo (RxC) en 208 (55%) y tomografías craneales (TC) en 49 (13%). De haberse aplicado el protocolo B, se hubiera reducido el número de RxC (104; 28%) con aumento de TC (61; 16%). Utilizando el protocolo C se hubieran realizado menos RxC (3; 1%) y menos TC (31; 8%). El 4,2% de los pacientes presentaron fractura craneal y el 1,5% hematoma intracraneal (0,5% ambas). Aplicando estrictamente cada protocolo por separado se hubiera observado la misma tasa de fallo diagnóstico. Conclusiones. No existen diferencias entre los protocolos en cuanto a su eficacia diagnóstica a pesar de las diferencias en las xploraciones de imagen realizadas. Este hecho nos hace concluir que es necesario promocionar protocolos que reduzcan la exposición a radiación.

  • català

    Fonament. El traumatisme cranioencefàlic (TCE) és una entitat freqüent en l’edat pediàtrica. El risc de l’ús d’exploracions que sotmeten el pacient a radiació durant la seva valoració inicial fa necessari determinar quins pacients obtindran un benefici diagnòstic amb aquestes exploracions. Objectiu. Revisar el maneig dels infants amb TCE atesos a urgències valorant la utilització d’exploracions complementàries i l’eficàcia en detectar fractures cranials o lesions intracranials. Mètode. Estudi retrospectiu dels pacients diagnosticats de TCE a urgències d’un hospital terciari entre maig i setembre de 2013. Es va fer un estudi descriptiu de dades epidemiològiques, clíniques i exploracions complementàries i un de comparatiu valorant les diferències teòriques resultants d’aplicar tres protocols: protocol de l’hospital mateix (A), protocol de la Societat Espanyola d’Urgències Pediàtriques (SEUP) (B) i maneig del pacient amb TCE lleu proposat per l’American Academy of Pediatrics i el grup de Schutzman et al. (C). Resultats. De 377 pacients estudiats, es van fer radiografies de crani (RxC) a 208 ( 55%) i tomografies cranials (TC)a 49 (13%). Si s’hagués aplicat el protocol B, s’hauria reduït el nombre d’RxC (104; 28%) i augmentat el de TC (61; 16%). Utilitzant el protocol C s’haurien fet menys RxC (3; 1%) i menys TC (31; 8%). El 4,2% dels pacients van presentar fractura cranial i l’1,5% hematoma intracranial (0,5% ambdues). Aplicant estrictament cada protocol per separat s’hauria observat la mateixa taxa d’error diagnòstic. Conclusions. No hi ha diferències entre els protocols pel que fa a l’eficàcia diagnòstica, malgrat les diferències en les exploracions d’imatge fetes, i això fa concloure que cal promoure protocols que redueixin l’exposició a la radiació.

  • English

    Background. Traumatic brain injury (TBI) is a common entity in the pediatric age. The risk associated with radiation exposure makes it necessary to determine which patients will benefit from brain imaging. Objective. To review the management of children with TBI in the emergency department of a tertiary hospital. Method. Retrospective study of patients seen between May and September 2013. Two studies were performed. The first was a descriptive study of the epidemiological, clinical, and diagnostic data. In the second study, we compared the potential differences resulting from applying three separate diagnostic algorithms: the hospital’s own protocol (A), the protocol of the Spanish Society of Paediatric Emergency Medicine (SEUP)(B), and the guidelines proposed by the American Academy of Pediatrics and Schutzman et al. for the management of mild TBI (C). Results. Of 377 patients studied, skull radiographs were performed in 208 (55%) and head CT scans in 49 (13%). Had the B protocol been applied, the number of skull radiographs would have been reduced (104; 28%), with an increase in the number of head CT scans (61; 16%). Using protocol C, less skull radiographs (3; 1%) and head CT scans (31; 8%) would have been performed. 4.2% of patients were diagnosed with a skull fracture, 1.5% were found to have an intracranial hematoma, and 0.5% had both. The strict application of each protocol separately would have resulted in the same diagnostic failure rate. Conclusions. No differences in diagnostic rates were found between the three protocols despite the different recommendations for diagnostic imaging studies. Thus, the application of protocols that reduce radiation exposure should be recommended.