La gaviota de Audouin Larus audouini en las islas Baleares y sus movimientos

• Autores: Jordi Muntaner Yangüela
• Localización: Anuari Ornitològic de les Balears: revista d'observació, estudi i conservació dels aucells, ISSN-e 2174-4998, ISSN 1137-831X, Vol. 12, 1997, págs. 35-65
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The Audouin’s Gull Larus audouinii in the Balearic Islands and its movements
  • La gaviota d'Audouin Larus audouinii a les illes Balears i el seus moviments
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La gaviota de Audouin Larus audouinii ha sufrido un fuerte incremento poblacional, alcanzando las 18.600 parejas reproductoras en 1997.

    De ellas, 1.648 parejas criaron en 11 colonias de Baleares. Desde que en 1988 se inició el «Plan Coordinado de Actuaciones para la gaviota de Audouin en España», en Baleares se han anillado 1.457 aves con anilla metálica y de PVC, 70 sólo con metálica y 30 solo con PVC. Las anillas de PVC son blancas con un código alfanumérico de tres dígitos negros legibles a distancia. Se dispone de 700 recuperaciones de aves anilladas en Baleares, la mayoría lecturas.

    Se han seleccionado 581 útiles (189 en Baleares y 392 en otras provincias).

    Para su análisis el inconveniente más importante ha sido el aleatorio esfuerzo de lectura, que provoca un sesgo no valorado en las recuperaciones.

    No obstante se han podido conocer los movimientos de la población balear, que coinciden con los de otras poblaciones españolas estudiadas. Casi todas las aves abandonan el archipiélago en verano, tras la cría, quedando muy pocos individuos en invierno. Todas las aves del 1er año y una gran parte de los subadultos y adultos cruzan Gibraltar y se dirigen a los cuarteles de invernada en las costas de Senegal y también en las de Mauritania y de Marruecos la zona Atlántica, desconociéndose las proporciones de ejemplares que lo hacen en cada país. Una fracción indeterminada de aves del 2º, 3er año y adultas invernan en las costas mediterráneas del sureste y este de España. Pasado el invierno, un contingente de subadultos (aves del 2º y 3er año) se desplazan hasta las costas peninsulares del sur y sureste, donde permanecen «veraneando» sin reproducirse.

    La población balear es filopátrica, considerándola globalmente. No obstante existe un intercambio no cuantificado, pero importante, entre ejemplares de las diferentes colonias de las islas. No hay reclutamiento, de aves de otras colonias, este es muy pequeño. Solo se han detectado nueve gaviotas foráneas, todas en época de cría, de las que siete procedían de las islas Columbretes (Castellón) y, aunque no se ha podido demostrar, parece ser que no eran reproductoras. Por otra parte, se conoce la presencia poco importante de aves de Baleares reproduciéndose en las colonias del delta del Ebro (Tarragona) e islas Columbretes.

  • català

    La gavina d’Audouin Larus audouinii ha sofert un fort increment de població i ha assolit les 16.8000 parelles reproductores el 1997, de les quals 1.648 parelles criaren a 11 colònies de Balears. Des que el 1988 s’inicià el Pla coordinat d’actuacions per a la gavina d’Audouin a Espanya, a Balears se n’han anellat 1.457 amb anella metàl·lica i de PVC, 70 només amb metàl·lica i 30 només amb PVC. Les anelles de PVC són blanques amb un codi alfanumèric de drets dígits negres legibles a distància. Es disposa de 700 recuperacions d’aus anellades a Balears, la majoria lectures. Se n’han seleccionat 581 d’útils (189 a Balears i 492 a altres localitats). Per a realitzar-ne l’anàlisi l’inconvenient més important ha estat l’esforç de lectura, molt aleatori, que provoca un biaix no valorat en les recuperacions. Això no obstant, s’han pogut conèixer els moviments de la població balear, que coincideixen amb els d’altres poblacions espanyoles estudiades. Quasi totes les aus abandonen l’arxipèlag durant l’estiu, després de la cria, i durant l’hivern hi queden molt pocs individus.

    Totes les aus del primer any i gran part dels subadults i adults creuen Gibraltar i es dirigeixen als quarters d’hivern de les costes del Senegal i també a les de Mauritània i a la zona atlàntica del Marroc. Es desconeixen les proporcions d’exemplars que ho fan a cada país. Una fracció indeterminada d’aus del segon, tercer any i d’adultes hivernen a les costes mediterrànies del sud-est i est d’Espanya. Després de l’hivern, un contingent de subadults (aus del segon i tercer any) es desplacen fins a les costes peninsulars del sud i del sud-est, on romanen estiuejant, sense reproduir-se.

    La població balear és filopàtrica, si es considera globalment. Això no obstant existeix un intercanvi no quantificat, però important, entre exemplars de les diferents colònies de les illes. No hi ha reclutament, o és molt petit, d’aus d’altres colònies. Només s’han detectat nou gavines forànies, totes en època de cria, de les quals set procedien dels Columbrets (Castelló) i, encara que no se ha pogut demostrar, sembla que no eren reproductores. D’altra banda, es coneix la presència poc important d’aus a Balears que s’estan reproduint a les colònies del delta de l’Ebre (Tarragona) i als Columbrets

  • English

    Audouin’s Gull Larus audouinii has undergone a marked increase in its population, having reached a global population of 18.600 breeding pairs in 1997, of which 1.648 pairs bred in the Balearic Islands. Since the «Coordinated Plan for the Conservation of Audouin’s Gull in Spain» was started in 1988, in the Balearic Islands 1.457 birds have been marked with metal and PVC rings and 30 with PVC only. The PVC rings are white with an alphanumeric code of three black digits visible at distance. There have been 700 of recoveries and readings of these rings, the majority being ring read. Of these, 581 have been selected as useful (189 in the Balearics and 392 at other localities).

    For analysis, the greatest incovenience has been the inequality of reading effort which provokes a bias which is not valued in the reading recoveries.

    Nevertheless, it has been possible to understand the movements of the Balearic population, which coincide with the other Spanish populations studied.

    Nearly all the birds abandon the Balearic Islands after breeding, leaving very few to winter. All first year birds and the great majority of immatures and adults exit to the Atlantic and move to the wintering quarters along the coasts of Morocco, Senegal and Mauretania, the proportions by age and country being unknown. An indetermined fraction of second and third years, as well as adults, winters alongthe south and south-eastern coasts of Spain. After the winter, a contingent of subadults (second and third years) moves north to the southern and south-eastern coasts of Spain where they summer without attempts at early reproduction.

    Globally, the Balearic Island population is considered to be philopatric. Nevertheless, there exists an unquantified but important interchange of birds between the different colonies and islands of the Balearics. There is little or no recruitment of birds from outside the Balearics, there being only 9 «foreign» gull, all in breeding season, of which 7 came from the Columbretes Islands (Castellón), and, although unproven, it appears that these were not breeders. On the other hand, there is a very small presence of breeding Balearic birds in the colonies of the Ebro Delta (Tarragona) and Columbretes Islands.