Questors, baciners, aplegadors. Els acaparadors d'almoines al servei de les institucions eclesiàstiques i benèfiques catalanes durant l'Antic Règim: una aproximació

• Autores: Carlos Pizarro Carrasco
• Localización: Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, ISSN 0304-4300, Vol. 90, 2017 (Ejemplar dedicado a: Dr. Àngel Fàbrega i Grau. In memoriam), págs. 41-82
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Des de l’època medieval, nombrosos santuaris i hospitals han recorregut als demandants d’almoina per fi nançar les seves fi nalitats espirituals i benèfi ques. Francesc Carreras Candi va descriure els privilegis reials de què gaudien (portar armes prohibides, immunitat, exempció de càrrecs municipals, etc.), per tal de moure’s pel territori sense ser molestats per les autoritats i a resguard dels malfactors. Posteriorment, José Goñi Gaztambide va demostrar que sovint van acaptar pel seu interès i amb ànim de lucre. L’objectiu del present article és establir els fonaments conceptuals, jurídics i metodològics i oferir un estat de la qüestió sobre els acaptadors de les institucions catalanes durant l’Antic Règim, també anomenats «questors», «baciners» o «aplegadors». Al llarg d’aquest treball, estudiem la historiografi a sobre tres entitats representatives: el monestir de Montserrat, l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres, i el cas paradigmàtic dels habitants de Monistrol de Montserrat, fonamentalment amb documentació d’arxiu. A més a més, analitzem una petita mostra de les credencials de nomenament que portaven aquests personatges durant l’edat moderna. Amb tot això, hem confi rmat els paral·lelismes que hi havia en els privilegis entre les diverses corporacions religioses i hospitals; ens hem interrogat sobre altres possibles prerrogatives, com ara la franquícia en allotjaments militars i les exempcions fi scals, i hem arribat a la conclusió que el fenomen dels acaptadors i les seves estafes va sobreviure a la Revolució Liberal del segle XIX

  • English

    Since medieval age, many sanctuaries and hospitals have resorted to alms-seekers in order to fi nance their spiritual and charitable objetives. Francesc Carreras Candi has related the royal privileges they had (carrying prohibited weapons, immunity, exemption from municipal charges, etc.), that allowed them to travel through the territory undisturbed by the authorities and safe from criminals. Afterwards, José Goñi Gaztambide demonstrated they often made this by their own interest and profi t. The aim of this paper is to establish the conceptual, juridical and methodological basis, and provide state of the matter about the alms seekers into Catalan institutions during the Old Regime, also called «acaptadors», «baciners» o «aplegadors». Along this work, we study the historiography of three representative entities: the monastery of Montserrat, the Hospital de la Santa Creu de Barcelona and the hermitage of Santa Bàrbara de Pruneres, and the paradigmatic case of the inhabitants from Monistrol de Montserrat, basically with archival documents. Besides, we analyze a small sample of credentials of appointment bearing the “baciners” of the early modern age. Thanks at all to which, we have confi rmed the parallelisms in the privileges of this comissioners of the various religious corporations and hospitals; we have asked ourselves about other possible privileges, such as exemption in military accommodation and tax exemptions, and we have reached the conclusion that the phenomenon of alms-seekers and their scams survived the Spanish Liberal Revolution of nineteenth century.