Resumen de L'escriptor que es diu Erri de Luca
Erri de Luca (Nàpols, 1950) és escriptor. Nascut en una família de classe mitjana que va patir les dificultats de la postguerra, va rebre una doble influència: la de les històries que sentia contar a les dones de casa seva, i la dels autors que va llegir en la biblioteca del seu pare, una habitació on les parets eren folrades de llibres. Potser per això mateix diu que viu un dialecte i escriu en italià. -als 18 anys se'n va anar a Roma, on es va afiliar a Lotta Continua, la principal organització de l'esquerra extraparlamentària italiana. Durant trenta anys es va guanyar la vida fent diversos oficis manuals (obrer de fàbrica, camioner, mosso de magatzem, paleta) tant a Italià com França. Va anar de voluntari a l'Àfrica i durant la guerra de l'eix-Iugoslàvia va fer de conductor de combois humanitaris. S'autodefineix com un home del segle XX, un segle que l'hauria empès a ser un revolucionari i a preocupar-se per qüestions com l'emigració. Autodidacta, ha estudiat diverses llengües, entre les quals el rus, el swahili, l'ídix i l'hebreu antic, llengua de la qual ha traduït, al més literalment possible, alguns textos de la Bíblia.
Sempre ha escrit, però no va publicar el seu primer llibre-Non ora, non qui, una evocació de la seva infantesa a Nàpols-, fins al 1989, quan era a punt de fer quaranta anys. A partir d'aleshores va iniciar una prolífica carrera que va permetre-li professionalitzar-se com a escriptor el 1996, amb una bibliografia que avui comprèn més de cinquanta títols. La seva obra ha estat traduïda al francès, l'espanyol, l'anglès i altres trenta llengües, i ha rebut diversos premis. Des de fa anys, és un autor traduït sovint al català: pedres de volcà (3i4), Tu, meu i Tres cavalls (Empúries), Montedidio i El contrari d'un (La Magrana) i darrerament a l'editorial Bromera (El pes de la papallona, El dia abans de la felicitat, Els peixos no tanquen els ulls, El crim del soldat, Història d'irene, El més i el menys). Ha col·laborat amb articles d'opinió a diversos diaris (La Repubblica, Il Corriere della Sera, il manifesto, Avvenire). També ha escrit sobre la muntanya, de la qual s'ha definit sovint com un gran amant, i és conegut en el món de l'alpinisme. La seva adhesió a la protesta dels habitants de la vall de Susa, al Piamaont, contra les obres d'un túnel del TGV li va valdre un processament judicial, del qual va ser finalment absolt. Arran d'unes frases que va deixar anar en una entrevista, en què deia que les obres de construcció del túnel havien se ser sabotejades, De Luca va ser demandat per la companyia francesa que construïa la línia Lió-Torí i acusat d'instigació a delinquir. De Luca va explicar les seves raons en un pamflet, La paraula contrària (traduït al català per Sembra llibres, amb pròleg de David Fernández, 2015), on fa un al·legat en favor de la llibertat de paraula. Viu al camp, prop de Roma. L'entrevista té lloc a Girona, on ha pres part en el festival Mot de Literatura
