Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Bevacizumab intravítreo tras la facoemulsificación como prevención de la progresión de la maculopatía diabética

Juan Carlos Mesa Gutiérrez, José Porta Monnet, Vicente Amías Lamana, Isabel Cabiró Badimón, Antonio Rouras López

  • español

    Objetivo: Evaluar el papel del bevacizumab intravítreo, inyectado al final de la facoemulsificación, en la progresión de la maculopatía y retinopatía diabética. Material y método: 30 ojos de 30 pacientes con retinopatía diabética y cataratas fueron aleatorizados para facoemulsificación (14 ojos, grupo control) o para facoemulsificación + bevacizumab intravítreo (16 ojos, grupo intervencional). Se midió la agudeza visual mediante la escala LogMAR, se realizó funduscopia con lente de 90 dioptrías y retinografía y se evaluó el espesor macular central mediante tomografía de coherencia óptica preoperatoriamente y durante los 6 meses posteriores a la cirugía. Se permitió el tratamiento láser macular en cualquiera de los dos grupos según las recomendaciones del ETDRS. Resultados: La retinopatía progresó en 8 pacientes del grupo control (57, 14%) y en 3 ojos del grupo intervencional (18, 75%) (p=0, 0005). La progresión de la maculopatía diabética se observó en 7 ojos (50%) en el grupo control y en 1 ojo en el grupo intervencional (6, 25%) (p=0, 0001). No se observaron diferencias estadísticamente significativas en la agudeza visual entre los dos grupos (p=0, 772). Tampoco se observaron diferencias estadísticamente significativas en el espesor macular central postoperatorio entre los dos grupos (p= 0, 942). Conclusión: La administración intravítrea de 1, 25 mg de bevacizumab al final de la facoemulsificación es segura y efectiva para prevenir la progresión de la maculopatía diabética en pacientes con catarata y retinopatía diabética. Palabras clave: Estudio clínico

  • català

    Objetiu: Avaluar l’efecte del bevacizumab intravítri, inyectat al final de la facoemulsificació, en la progressió de la maculopatia diabètica.

    Material i mètode: 30 ulls de 30 pacients amb retinopatia diabètica i cataractes fóren aleatoritzats per a facoemulsificació (14 ulls, grup control) o per a facoemulsificació + bevacizumab intravítri (16 ulls, grup intervencional).

    Es va mesurar l’agudesa visual mitjançant l’escala LogMAR, es va realitzar funduscopia amb lent de 90 dioptries i retinografia i es va avaluar el gruix macular central mitjançant tomografia de coherencia òptica preoperatoriament i durant els 6 mesos posteriors a la cirurgia. Es va permetre tractament laser macular a qualsevol dels dos grups segon les recomanacions del ETDRS.

    Resultats: La retinopatia va progresar a 8 pacients del grup control (57,14%) i a 3 ulls del grup intervencional (18,75%) (p=0,0005). La progressió de la maculopatia diabètica es va observar a 7 ulls (50%) del grup control i a 1 ull del grup intervencional (6,25%) (p=0,0001). No es van observar diferències estadísticament significatives a l’agudesa visual entre els dos grups (p=0,772). Tampoc no es van observar diferències estadísticament significatives al gruix macular central postoperatori entre els dos grups (p=0,942).

    Conclusió: L’administració intravítrea de 1,25 mg de bevacizumab al final de la facoemulsificació és segura i efectiva per a prevenir la progressió de la maculopatia diabètica en pacients amb cataracta i retinopatia diabètica

  • English

    Purpose: To evaluate the role of intravitreal bevacizumab injected at the time of cataract surgery on the postoperative progression of diabetic maculopathy and retinopathy.

    Methods: 30 eyes of 30 patients with cataract and diabetic retinopathy were randomized to a standardized procedure of phacoemulsification with intraocular lens implantation alone (14 patients, control group) or to receive 1.25 mg intravitreal bevacizumab at the end of surgery (16 patients, intervention group). Visual acuity (logMAR units), funduscopy with a 90 diopters lens, retinography were performed and presence of maculopathy assessed at each postoperative visit during a 6-month follow-up. Laser treatment according to ETDRS guidelines was permitted in any group.

    Results: Progresion of diabetic retinopathy was observed in 8 patients in the control group (57.14%) and in 3 eyes in the interventional group (18,75%) (p=0.0005). Progression of diabetic maculopathy occurred in 7 eyes (50%) in the control group and 1 (6.25%) in the intervention group (P=0.0001). There was no statistically significant difference in postoperative visual acuity between the 2 groups (P=0.772). The mean postoperative central macular thickness was not statistically significantly different between the 2 groups (p=0.942).

    Conclusion: Intravitreal administration of 1.25 mg bevacizumab at the time of cataract surgery was safe and effective in preventing the progression of diabetic maculopathy in patients with cataract and diabetic maculopathy.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus