Resumen de Una illa al cim, el cim d’una illa: singularitat i conservació de la flora vascular del Puig Major

Eva Moragues Botey, Xavier Manzano, Llorenç Sáez Gonyalons

• No hi ha cap altre lloc a l‟illa de Mallorca amb major concentració d‟espècies de flora vascular endèmica, en perill d‟extinció i singular que als darrers 400 metres de la muntanya del Puig Major de Son Torrella. En l‟última dècada, en el marc del Pla de Conservació de la Flora Vascular Amenaçada del Puig Major, s‟han incrementat considerablement les prospeccions botàniques al cim, el que ha esdevingut en un major coneixement de la distribució, demografia i biologia de les espècies, així com de la problemàtica de conservació que pateixen. El Coristospermum huteri, l‟Agrostis barceloi i el Cotoneaster majoricensis són tres endemismes exclusius i molt amenaçats sobre els quals s‟inverteixen grans esforços de conservació per afavorir-les. El marcatge d‟exemplars, el seguiment biològic, els tancats d‟exclusió d‟herbívors (la cabra és l‟amenaça principal per la flora del Puig Major i de tota la Serra), les actuacions de reforçament, l‟eliminació d‟espècies autòctones competidores i la recol·leccions de llavors per bancs de germoplasma són les principals actuacions de gestió in situ que es porten a terme. Les proteccions físiques contra la pastura de les cabres ha sigut l‟actuació més efectiva i que més incidència ha tingut en benefici d‟aquestes tres espècies i de les 28 restants incloses també al Pla de Conservació. La majoria de les poblacions han augmentat considerablement el nombre d‟exemplars, cada vegada hi ha més individus reproductors i el percentatge de germinacions naturals també s‟ha incrementat. Però malauradament, aquests resultats estan fortament condicionats per l‟excessiva pressió d‟herbívors incontrolada.