The Interpretation of Caribbean Paleogeography: Reply to Hedges

• Autores: Ross D.E. MacPhee, Manuel A. Iturralde Vinent
• Localización: Proceedings of the International Symposium "Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach": September, 16-19 Mallorca / coord. por Josep Antoni Alcover, Pere Bover Arbós, 2005, ISBN 84-609-6472-8, págs. 175-184
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La hipòtesi de GMRlàndia (Iturralde-Vinent & MacPhee, 1999) especifica que una llengua de terra, capaç d'actuar com a via de dispersió per a organismes terrestres, va connectar les futures Antilles Majors amb la vorera del nord-oest de Sud Amèrica durant un període curt cap a la transició Eocè/Oligocè. Hedges (2001) ha criticat aquesta hipòtesi sota diferents prismes, i a aquest treball tractam de replicar algunes de les seves objeccions, tenint en compte l'evidència més recent que tenim sobre les següents tres qüestions:

    (1) Quant ha durat la presència dels ambients terrestres actuals de la conca del Carib? (2) Quines han estat les dates d' emergència més probables per a les illes que tenen aquests ambients? (3) Quin efecte tenen les corrents de superfície marines sobre la distribució dels objectes que suren a l'àrea del Carib? Primer, en contra del que diu Hedges, encara no hi ha evidència geològica per a donar suport a una continuïtat als ambients terrestres del Carib abans de fa 37 Ma. A llavors, la pretensió d'Hedges que com a mínim algunes entitats biòtiques haurien persistit in situ per períodes de més de 37 Ma (la data més primerenca suportada per tal evidència), com a minim a algunes de les illes actuals, encara no es pot mantenir sobre bases geològiques. Segon, l'esdeveniment d'importància decisiva en l'emergència de GMRlàndia no fou la baixada del nivell eustàtic de la mar, sinó l'aixecament d'lm arc insular tot seguint el final de la seva fase magmàtica. A llavors, notar, com Hedges fa, que l'emergència de GAARIàndia no va estar correlacionada amb una baixada identificable principal-encara que fos correcte- no és pertinent al problema plantejat. Ni ho són les incerteses de les datacions, tant de les baixades com de l'esdeveniment d'aixecament. Finalment, encara que el moviment de les corrents de superfície marines està afectat per la força de Coriolis, el vent és molt més important per al moviment dels objectes sobre la superfície. Experiments reals revelen que aquests moviments són significativament caòtics, cosa que condueix a que el transport passiu virtualment mai esdevindrà en línia recta. Com a resultat, encara que els objectes transportats pels rius de Sud Amèrica eventualment poden embarrancar a les costes del Carib, els temps de trànsit són probablement llargs. Aquest fet, tal volta més que qualsevol altre, condueix a que les llargues estades a la mar siguin un mètode improbable de dispersió exitosa per a moltes castes d'organismes. Òbviament, les investigacions geològiques i paleontològiques no poden falsar escenaris històrics, però poden subministrar termini ad qu.em per precisament el tipus d'esdeveniments en que els biogeògrafs insulars haurien d'estar interessats, tals com quan apareixen per primera vegada a una àrea ambients desitjables per organismes terrestres, i quins organismes (representats per les seves restes) eren els primers en disposar de l'avantatge d'aquestes noves terres.

  • English

    The GMRlandia hypothesis (Iturralde-Vinent & MacPhee, 1999) specifies that a landspan, capable of acting as a dispersal conduit for terrestrial organisms, connected the future Greater Antilles with the margin of northwestern South America for a short period around the time of the Eocene/Oligocene transition. Hedges (2001) has criticized this hypothesis on various grounds, and in this paper we seek to reply to several of his objections by considering the most recent evidence bearing on these three questions:

    (1) How long have the present land environments of the Caribbean basin been in existence? (2) What are the likeliest emergence dates for the islands supporting those environments? (3) What effect do sea-surface currents have on the distribution of flotsam in the Caribbean area? First, contraHedges, there is still no geological evidence for continuity in Caribbean land envirorunents earlier than 37 Ma. Therefore, Hedges' claim that biotic entities on at least some of the present islands have persisted in situ for periods longer than 37 Ma (the earliest date supported by such evidence) still GUillot be sustained on geological grounds. Secondly, the event of overriding importance in the emergence of GMRlandia was not drawdown in eustatic sea level, but uplíft in the island arc following the termination of its magmatic phase. Therefore, noticing as Hedges does that the emergence ofGMRlandia was not correlated with an identifiable major drawdown-even if correct-has no pertinence to the issue at hand. Neither do uncertainties in the dating of either drawdowns or the uplift event. Finally, although the movement of sea-surface currents is affected by the Coriolis force, wind is much more important for the motion of objects on the surface (flotsam). Actual experiments reveal that such motions are significantly chaotic, which means that passive transport will virtually never occur in a straight line. As a result, although objects carried by South American rivers may eventually wash up on Caribbean shores, transit times are likely to be long. This fact, perhaps more than any other, makes long seas journeys an improbable method of successful dispersal for many kinds of organisms. Among such organisms we count most land mammals, for a host of autecological and physiological reasons. For other kinds of organisms, including herps, different considerations may apply. Obviously, paleontological and geological investigations cannot falsify historical scenarios, but they can provide termini ad quem for precisely the kinds of events that island biogeographers should be interested in, such as when environments suitable for land organisms first appeared in an area, and what organisms (as represented by their remains) were the first to take advantage of these new lands.