Food habits of "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897) from Dragonara Cave (NW Sardinia, Italy) inferred from cranial morphology and dental wear

• Autores: María Rita Palombo
• Localización: Proceedings of the International Symposium "Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach": September, 16-19 Mallorca / coord. por Josep Antoni Alcover, Pere Bover Arbós, 2005, ISBN 84-609-6472-8, págs. 233-245
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    S'ha estudiat l'adaptació alimentària de "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897), en base a la rica mostra trobada als dipòsits del Pleistocè tardà de la cova de Dragonara (nord-oest de Sardenya, Itàlia). Amb aquest objecte, s'han pres en consideració els trets cranials, així com el gradient de desgast d'abrasió - atrició (mesodesgast), i els efectes produïts a l'esmalt dentari per les particules contingudes als vegetals, per l'acidesa i/o duresa del menjar i per la força i direcció dels moviments mandibulars (microdesgast).

    Els resultats de les anàlisis qualitatives i quantitatives són consistents amb una adaptació alimentària a una dieta mixta, tal com també ho són algunes característiques cranio-dentàries: en particular, el morro, més aviat quadrat, les grans àrees d'inserció del musculus masseter, el desenvolupament de la prominència massetèrica sobre el M', la profunditat i altura del corpus i ramus a I'angulus mandibulae, la superfície d'inserció reduïda del musculus temporalis a la mandibula i les dents hipsodontes. Els resultats de la nostra anàlisi suggereixen que el cèrvid de la Cova Dragonara era un animal de dieta mixta, que va incrementar el consum d'herba en comparació amb el seu possible ancestre

  • English

    The dietary adaptation of "Praemegaceros" cazioti (Depéret, 1897) has been investigated on the basis of on the rich sample found in the Late Pleistocene deposits in Dragonara Cave (north-western Sardinia, Italy). To this end, we have taken into consideration cranial features as well as the abrasion-attrition wear gradient (mesowear) and the defects produced on tooth enamel by the particles contained in vegetables, by the acidity and/ or hardness of food and by the strength and direction of jaw movements (microwears).

    Results of qualitative and quantitative analyses of microwears are consistent with mixed-feeder dietary adaptation, as are some crania-dental features: in particular the rather square muzzle, the large insertion areas of musculus rnassetet; the developed masseteric prominence above M'; the depth and height of corpus and ramus at angulus mandibulae; the reduced insertion surface of musculus temporalis on the jaw and hypsodont teeth. Results of our analyses suggest that the cervid from Dragonara Cave was a mixed-feeder, increasing the consumption of grass as compared to its possible ancestor