Resumen de Holocene extinction of endemic mammals of the Mediterranean islands: some methodological questions and an update.

Damià Ramis Bernad, Josep Antoni Alcover

• English

  The aim of this contribution consists of improving the knowledge of the causes and mechanisms related to the extinction of endemic insular mammals in the Mediterranean during the Holocene, through an analysis of the chronologies available for such events. This approach is applied to the taxa from Cyprus, Crete, Corsica-Sardinia and Mallorca-Menorca.

  Reliability criteria are used in order to establish a solid, accurate chronological framework for their presence and absence in each territory. The chronology for the presence of endemics is inferred from direct absolute ages obtained (Tom bone collagen of these species, taking into account their potential limitations in each case. Chronologies derived from the occurrence of faunal remains [Tom stratigraphic contexts dated by other means are avoided where possible due to potential diachronic ages. Examples for these potential distortions coming from Mallorcan excavations are introduced in the discussion.

  Indicators for the disappearance of endemics are obtained [TOm their absence in dated stratigraphic contexts (usually archaeological deposits). This analysis enables us to establish chronological intervals for these extinction events in each territory.

  The results are compared to the reliable chronologies for human irruption in each island. The lack of synchrony for the extinctions and their close relationship to early human presence in most cases precludes strictly environmental causes for such extinctions. When the extinctions of large and medium-sized mammals are analysed, a close correlation can be found with the inferred time for modern human arrival, although a clear overlapping between these two events has not yet been recorded. However, tile same pattern cannot be found for the disappearance of small mammals. While great overlapping is recorded between humans and small mammals in Corsica-Sardinia and Crete (where Crocidura zimmernanni is still present), tile extinction in tile Baleàrics and Cyprus seems to have been much more sudden, and their coexistence with early humans has not yet been recorded

• català

  L'objectiu d'aquesta contribució consisteix en millorar el coneixement de les causes i mecanismes relacionats amb l'extinció dels mamífers insulars endèmics a la Mediterrània durant l'Holocè, mitjançant l'anàlisi de les cronologies disponibles per a aquests fets. Aquesta aproximació és aplicada als taxa de Xipre, Creta, Còrsega-Sardenya i Mallorca-Menorca.

  Es fan servir criteris de fiabilitat per tal d'establir un marc cronològic sòlid, acurat, per a la presència i absència a cada territori. La cronologia per a la presència dels endemismes és inferida a partir de les datacions absolutes directes obtingudes sobre col-lagen d'ossos d'aquestes espècies, tenint en compte les seves limitacions temporals a cada cas. Les cronologies derivades de la presència de restes faunístiques a contextos estratigràfics datats per altres medis són evitades, si és possible, a causa de potencials edats diacròniques. A la discussió s'introdueixen exemples d'aquestes distorsions potencials procedents d'excavacions mallorquines. Els indicadors per a la desaparició dels endemismes s'obtenen a partir de la seva absèneia a contextos estratigràfics (dipòsits arqueològics normalment). Aquesta anàlisi permet establir els intervals cronològics per als processos d'extinció a cada territori.

  Els resultats són comparats amb les cronologies fiables per a la irrupció humana a cada illa. La manca de sincronia per a les extincions i la seva estreta relació amb la presència humana inicial a la majoria dels casos provoca el rebuig de causes estrictamen t ambientals com a explicació d'aquestes extincions. En ser analitzades les extincions dels mamífers de mida gran i mitjana, es pot trobar una estreta correlació amb l'edat inferida d'arribada dels humans moderns, encara que no s'ha documentat fins ara un solapament clar dels dos fets. En canvi, no es pot trobar el mateix patró en el cas de la desaparició dels petits mamífers. Mentre es documenta un llarg solapament temporal entre humans i petits mamífers a Còrsega-Sardenya i Creta (on Crocidura zimmernanni encara hi és present), l'extinció a les Balears i a Xipre sembla haver estat molt més sobtada, i la coexistència amb els humans primerencs encara no ha estat documentada.