The postcranial of the deer Hoplitorneryx (Pliocene; Italy): another example of adaptive radiation on Eastern Mediterranean islands

• Autores: Alexandra van der Geer
• Localización: Proceedings of the International Symposium "Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach": September, 16-19 Mallorca / coord. por Josep Antoni Alcover, Pere Bover Arbós, 2005, ISBN 84-609-6472-8, págs. 325-336
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Durant el Pliocè, a l'illa de Gargano (costa sudest d'Itàlia) va evolucionar una fauna vertebrada altament endèmica.

    Aquesta fauna comprenia, entre d'altres, el eriçó gegant Deinogalerix, l'òliba gegant Tyto gigantea; el hàmster gegant Hattomys, i el cèrvol Hoplitomeryx amb cinc banyes i canins superiors en forma de sabre (tipus mòsquid). Els materials esquelètics d'HoplitomelYx formen un grup heterogeni, amb quatre classes de talla; dintre de les classes de talla poden estar presents diferents morfotipus. Totes les classes de talla comparteixen els mateixos trets típics d'Hoplitomeryx. Aquests són: una banya nasal central i un parell de banyes orbitals en punxa, canines sortints, fusió completa del navicocuboide amb el metatarsià, acanaladura metatarsiana distalment tancada, astràgal sense costats paral-lels, i una ròtula allargada. Les dife-rents classes de talla es troben repartides de forma igual a les fissures excavades, i a llavors no es poden considerar cronotipus. La hipòtesi d'un arxipèlag consistent en diferents illes on a cada una d'elles hi hagués un morfotipus no s'ha pogut confirmar, La situació de diferents morfotipus coexistint a una illa té un paral-lel amb Candiaceruus (Pleistocè, Creta, Gràcia). Les opinions sobre la seva taxonomia són diverses, i actualment prevaleixen dos models: un gènere per a vuit morfotipus o, alternativament, dos gèneres per a cinc espècies. El segon model només es basa en les proporcions dels membres, però aquestes són característiques taxonòmiques invàlides per als endemismes insulars, ja que canvien sota la influència de factors ambientals diferents dels continentals. També a Hoplitomeryx els morfotipus difereixen en les proporcions dels membres, però en aquest cas resulta improbable que provinguin de diferents ancestres, ja que en aquest cas els ancestres haurien d'haver compartit els trets hoplitomeríciids tipics. La morfoesfera d'Hoplitomeryx és massa coherent com per suposar dos a més ancestres, i indica un origen monofilètic de tots els morfotipus.

    En lloc d'això, la gran variació s'explica com a un exemple de radiació adaptativa, que va començar quan l'ancestre miocènic va colonitzar l'illa. Lespectre de ninxols buits degué promoure la seva radiació en diferents tipus tròfics, conduint a una diferenciació d'Hoplitomeryx. La manca compartida de mamifers depredadors grans i l'oferta limitada d'aliment a tots els ninxols degué promoure el desenvolupament de trets derivats secundaris a totes les classes de talla.

  • English

    During the Pliocene a highly endemic vertebrate fauna evolved on Gargano Island (south-east coast of Italy), comprising amongst others the giant hedgehog Deinogalerix, the giant barn owl Tyto gigantea, the giant hamster Hattomys, and the prongdeer Hoplitomeryx with five horns and sabrelike ('moschid' type) upper canines. The Hoplitomeryx skeletal material forms a he-terogenous group, containing four size groups; within the size groups different morphotypes may be present. All size groups share the same typical Hoplitomeryx features. These me: one central nasal horn and a pair of pronged orbital horns, protruding canines, complete fusion of the navicocuboid with the metatarsal, distally closed metatarsal gully, a nonparallel-sided astragalus, and an elongated patella. The different size groups are equally distributed over the excavated fissures, and are therefore not to be considered chronotypes. The hypothesis of an archipelago consisting of different islands each with its own morphotype cannot be confirmed.

    The situation with several co-existing morphotypes on an island is paralleled by Candiacervus (Pleistocene, Crete, Greece). Opinions about its taxonomy differ, and at present two models prevail: one genus for eight morphotypes, or alternatively, two genera for five species. The second model is based upon limb proportions only, but these are invalid taxonomic features for island endemics, as they change under influence of environmental factors that differ from the mainland. Also in Hoplitomeryx the morphotypes differ in limb proportions, but here different ancestors are unlikely, because in that case they all ancestors must have shared the typical hoplitornerycid features. The morphosphere of Hoplitorneryx is too coherent to assume two or more different ancestors, and indicates a monophyletic origin of all morphotypes.

    The large variation is instead explained as an example of adaptive radiation, starting when the Miocene ancestor colonized the island. The range of empty niches promoted its radiation into several trophic types, yielding a differentiation in Hoplitomeryx. The shared lack of large mammalian predators and the limited amount of food in all niches promoted the development of secondary features in all size groups (apomorphies).