Resumen de Dinornis- an insular oddity, a taxonomic conundrum reviewed

Trevor H. Whorty, Michael Bunce, Alan Cooper, R Paul Scofield

• español

  Es revisa la història taxonòmica del gènere extingit de moa Dinornis (Aves: Dinomithiformes). Fins fa poc, les dimensions dels ossos i l'illa d'origen (Nord o Sud) eren els factors primordials per a la determinació específica dintre del gènere Dinornis, ja que es podia esperar que ocells avoladors evolucionats sobre diferents territoris aïllats podrien no pertànyer a la mateixa espècie. Anàlisis recents de DNA mitocondrial i nuclear han comportat una nova explicació de la variació de talla a Dinornis. En aquest treball establim una nova hipòtesi, derivada de la genètica, d'una espècie per illa, en la qual la variació de mida registrada a partir de les dades morfomètriques es deu a dimorfisme sexual revertit. Les dades de llargària dels principals ossos llargs s'analitzen per regió o per localitat i es demostra una bimodalitat clara en la qual les mitjanes per a les formes masculines i femenines varien entre regions/Iocalitats, però pugen o baixen en paral-lel. Les bases de dades regionals demostren que a l'Holocè mitjà - superior els ocells més petits es trobaven a les zones subalpines i als boscos de muntanya i els més grans a les baixes altituds i a les regions pluvials baixes, tals com Canterbury (a l'est de l'Illa del Sud) i a la costa d'Horowhenua, al nord de Wellington, al sud de l'illa del Nord.

• English

  The taxonomic history of the extinct moa genus Dinornis (Aves: Dinomithiformes) is reviewed. Until recently limb bone dimensions and island of origin (North or South) were the pre-eminent factors in species determination within the genus Dinornis due to tile expectation that flightless birds on distinct landmasses could not be tile same species. Recent morphological analyses applying modem concepts of biological variation reduced the number of acceptable taxa, but size remained of paramount importance in defining species boundaries. Recent analyses of mitochondrial and nuclear DNA have resulted in a radical new explanation of the size variation in Dinornis. Here we assess the new genetics-derived hypothesis of one species per island where the size variation seen in tile morphometric data is due to reversed sexual dimorphism. Length data from main limb bones is analysed by region or site and demonstrates clear bimodality where averages for tile male and female forms vary between regions/sites but move up or down in parallel. The regional datasets demonstrate that in tile midlate Holocene, birds were smallest in subalpine zones and montane forests and largest in low altitude and low rainfall regions such as Canterbury (in eastern South Island) and tile Horowhenua coast north ofWellington in southern North Island.