Should the effect of predation be stronger on small islands or on very large islands and mainlands? To make this question precise, we ask here whether the presence/absence of a particular type of predator has greater effects on given types of organisms lower down in the food web, the larger or the smaller the island. To obtain an answer, we used four studies from the same general system, subtropical islands of the Bahamas; here diurnal lizards are the predator, the direct effects are on web spiders (total density, species richness, composite diversity, dominance) and the indirect effects are on herbivory (percent leaf damage) and in part on aerial arthropods (numbers in sticky traps). In two studies, lizards were removed experimentally from enclosures on a very large island; the experiment was performed twice. In a third study, entirely unmanipulated medium-tolarge islands with and without lizards were compared. In a fourth study, lizards were introduced to a set of small-to-medium islands, while two other sets, one naturally with lizards and the other naturally without lizards, served both as controls and as another comparison. Effect magnitude is measured as the ratio of the larger to smaller of the treatment means. An overwhelming tendency exists for lizards to affect spider density, species richness and composite diversity more, the smaller the island; dominance shows little difference. Herbivory is also affected on average more on small islands, but the variation in effect magnitude with island area is less. Aerial arthropods are also affected more on average on small islands, but unlike the other variables the direction of the effect can be negative or positive, and the effect is often very weak. Thus the mainly direct effects of lizards vary more in magnitude than do the mainly indirect effects of lizards. We propose two explanations for effect magnitude to be greater, the smaller the island. First, greater isolation allows less reimmigration of prey on islands, leading to a greater effect magnitude. Second, fewer kinds of predators occur, the smaller the island, implying a greater effect of removing anyone kind.
L'efecte de la depredaci6, hauria d'esser rnes gran ales illes petites o a les illes molt grans i als continents? Per precisar aquesta questio, al present treball ens demanam si la presencia/absencia d'un tipus particular de depredador te efectes mes grans sobre determinats tipus d'organismes situats rnes abaix a la xarxa trofica com mes gran o com mes petita es I'illa. Per obtenir-ne una resposta, empram quatre estudis dins el mateix sistema general, les illes subtropicals de les Bahamas; les sargantanes diurnes hi son els depredadors, els efectes directes fan damunt les aranyes de tela (densitat total, riquesa d'especies, diversitat comp )sta, dorninancia) i els efectes indirectes son sobre I'herbivoria (percentatge de fulles afectades) i en part sobre els artropodes aeris (nombres ales trampes d'aferrament).
Ados estudis, les sargantanes foren substretes experimentalment de tancats a una ilia molt gran; I'experiment es va fer dues vegades. A un tercer estudi, varen esser comparades illes mitjanes a grans, sense cap manipulacio, amb i sense sargantanes. A un quart estudi, varen esser introduides sargantanes a un conjunt d'illes petites a mitjanes, mentre que altres dos conjunts d'illots, un naturalment amb sargantanes i I'altre naturalment sense sargantanes, varen servir com a controls i com a una altra comparacio. La magnitud de I 'efecte es va mesurar com a la relacio entre la major i la menor de les mitjanes del tractament. Es dona una tendencia aclaparadora en el sentit que com mes petita es I'illa rnes afecten les sargantanes la densitat d'aranyes, la riquesa d'especies i la diversitat composta; la dominancia d'especies mostra poca diferencia. L'herbivoria tarnbe esta afectada rnes de mitjana ales illes mes petites, pero la variacio en la magnitud de I'efecte amb l'area insular es poca. Eis artropodes aeris tarnbe estan afectats rnes en promig ales illes petites, pero, a diferencia de les altres variables, la direccio de I'efecte pot esser positiva 0 negativa, i I'efecte es sovint molt feble.
Per aixo, els efectes principalment directes de les sargantanes varien mes en magnitud que els efectes principalment indirectes de les sargantanes. Proposam dues explicacions per al fet que com mes petita es I'illa mes gran es la magnitud de I'efecte. Primera, un aillament rnes gran permet menys reirnmigracio de les preses, conduint a una major magnitud de I'efecte. Segona, a com rnes petita es I'ilIa, menys tipus de depredadors hi ha, cosa que implica un efecte mes gran quan se'n substreu un qualsevol.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados