L’any 1229 l’illa de Mallorca passà a formar part de la Corona d’Aragó com el nou regne de Mallorca i es va consolidar com a escala obligada en pràcticament totes les rutes marítimes catalanes. En aquest context d’intensa activitat comercial marítima i de puixança econòmica s’insereix el retaule de Sant Jordi, encarregat l’any 1468 per la Confraria de Sant Jordi o dels Cavallers de Ciutat de Mallorca als pintors Pere Niçard i Rafael Mòger per a l’església de Sant Antoni de Pàdua. L’any 2000 s’inicià un tractament de conservació i restauració del retaule, ja que l’obra presentava diversos problemes estructurals, a causa de les condicions mediambientals patides, i s’apreciaven encrostonaments, bufades i despreniments de pintura. Durant el procés de restauració es va fer ús de la re ectogra a infraroja, que donà informació sobre el procés de dibuix i la capa d’imprimació, mostrant el dibuix subjacent. L’observació d’aquests dibuixos va permetre obtenir informació sobre diversos vaixells, més d’una quarentena, de diferents formes, mides i aparells, que mai no van arribar a ser pintats.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados