El sorgiment de la societat 2.0 ha tingut un important impacte en la forma d’entendre l’aprenentatge. Milers de recursos a disposició de l’alumne a tant sols un clic formulen una nova realitat del coneixement. A nivell docent, això comporta un repte, ja que en molts casos el resultat de l’aprenentatge ja no pot estar definit per continguts de caire genèric, que són a l’abast a la web, sinó dels mecanismes de gestió d’aquests continguts, i de les formes d’obtenció, manipulació, gestió i transformació d’aquests coneixements. El problema, que afecta a totes les branques de la docència, és intens en l’àmbit dels estudis sobre l’Antiguitat, que inclouen la Història Antiga, la Filologia Clàssica o la Arqueologia, entre d’altres, i més encara, en un nivell formatiu més especialitzat com és el de Màster. Arran de la experiència en la formulació del nou Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB), volem exposar els paràmetres de base i els mecanismes que es vertebren per gestar les noves realitats docents en l’àmbit de les e-Humanitats, i des de l’e-learning, de la docència en l’entorn digital
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados