Barcelona, España
Sòcrates i la seva serenor davant la mort –bé que qüestionant-la–, segons relat de Xenofont a l’Apologia de Sòcrates, esdevenen per al dramaturg Rodolf Sirera la referència idònia per a una reflexió agosarada sobre els límits de la ficció teatral. Tradició clàssica, doncs –inclosa la que es deriva de la tragèdia barroca–, sotmesa a un judici sever en nom d’una major consciència del perill de reduir la vida a una mera representació, i als éssers humans en intèrprets forçats d’un guió que no van escriure.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados