Aquest article examina breument diverses formes d’abordar el concepte de mort que han fet servir els escriptors, des de les expressions de dolor personal fins a les maneres que té cada cultura de representar l’actitud davant la mort. Els escriptors descrits en aquest estudi pertanyen majoritàriament (encara que no tots) a la literatura en espanyol o en anglès; s’analitza en particular Seamus Heaney, Thomas Hardy, Miguel de Cervantes i Federico García Lorca. Es defensa que no tots els escrits sobre la mort s’hi centren com a font de dol personal, encara que gran part de les obres ho faça. Es considera també per què alguns textos sobre la mort són transparents, i en certa manera ben simples, mentre que d’altres poden arribar a semblar ben foscos.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados