Bernardo Atxaga. De la fantasia a la realitat

• Autores: Josep Maria Muñoz Pujol
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 434, 2017, págs. 16-26
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Bernardo Atxaga és el pseudònim de Joseba Irazu Garmendia (Asteasu, Guipúscoa, 1951).Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Bilbao, va fer diversos oficis (mestre d'eusquera, guionista de ràdio, llibreter, economista) fins que a inicis del snys 1980 es va poder dedicar íntegrament a la literatura. Escriptor en llengua basca, es va donar a conèixer internacionalment amb Obabakoak (1988, Premi Euskadi, Premio Nacional de Narrativa), al qual van seguir novel·les i llibres de narrativa, molts d'ells traduïts al català, com Memòries d'una vaca (1991), L'home sol (1994), Aquells cels (1997). El fill de l'acordionista (2004) i Set cases a França (2009), o el més recent Días de Nevada ("Nevadako Egunak", 2013). Ha conreat també l'assaig, amb llibres com Lekuak (2005) i markak. Gernika 1937 (2007, traduït al català com a Marques per Arcàdia), i és un prolífic autor de literatura infantil. La seva obra es pot llegir em 32 idiomes, i ha estat duta al cinema per Montxo Armendariz (Obaba, 2005), Aizpea Goenaga i Imanol Rayo. És un menbre de l'Acadèmia de la Lengua Basca i director de la revista Erlea.

    Atxaga va néixer en un entron rural, fill d'un fuster i d'una mestre. Va viure de ple el que ell anomena la "fissura" que provoca la irrupció de la modernitat en la societat basca dels anys seixanta, i que va donar lloc entre altres fenòmens a ETA, a l'entorn de la qual va estar d'alguna forma vinculat, com revela en aquesta entrevista. Animat pel poeta Gabriel Aresti, va començar a escriure a principi dels anys setanta: al 1976va publicar la seva primera novel·la , Ziutateaz ("De la ciutat") i al 1978 el seu primer poemari, Etiopia. A principi dels anys vuitanta va estudiar Filosofia a Barcelona. Des de fa més de trenta anys s'ha convertit en la figura de referència de la literatura en eusquera, una llengua a la qual ha sabut donar una extraordinària expressivitat i solidesa com a llengua de cultura. Sense la seva figura i la seva obra, altrament, no es pot explicar la plenitud actual de la producció literària basca. L'entrevista té lloc a Girona, en ocasió de la seva participació en el festival del Mot de literatura