Rafael Casals i Bohigas: Reconeixement a una eminència del càlcul de les estructures

• Autores: Jordi Maristany i Carreras
• Localización: Quaderns d'estructures: Dijous a l'ACE, Nº. 41, 2011, págs. 23-39
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Rafael Casals Bohigas: reconocimiento a una eminencia del cálculo de las estructuras
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen
  • español

    Seguro que la mayoría habéis oído hablar de Rafael Casals. No es extraño que así sea porque su aportación al cálculo de estructuras es ciertamente descomunal y ha creado escuela. Su obra y todavía más su forma de entender y resolver muchas de las estructuras que le encargaron constituyen un referente de primer orden en el universo del cálculo. Estoy convencido de que si Casals hubiera nacido en otro país que valorara como se merecen a los técnicos de su talla, hoy en día formaría parte, por méritos propios, de la galería de prohombres de la ingeniería catalana, española e incluso europea. Solo acabar la carrera, la empresa Brown Boveri le ofrece trabajar en su casa matriz de Suiza en unas buenísimas condiciones. Mientras, en 1947 el mundo de la empresa le abría las puertas en el corazón de Europa equiPer

  • català

    Ben segur que la majoria heu sentit a parlar de Rafael Casals. No és estrany que així sigui perquè la seva aportació en el càlcul d’estructures és certament descomunal i ha creat escola. La seva obra i encara més, la seva forma d’entendre i resoldre moltes de les estructures que li van encarregar constitueixen un referent de primer ordre a l’univers del càlcul. Estic convençut que si Casals hagués nascut en un altre país que valorés com es mereixen tècnics de la seva talla avui dia formaria part per mèrits propis de la galeria de prohoms de l’enginyeria catalana, espanyola i fins i tot europea. Nomes acabar la carrera, l’empresa Brown Boveri li ofereix treballar a la seva casa matriu de Suïssa en unes boníssimes condicions. Mentre el 1947 el món de l’empresa li obria les portes al cor d’Europa equiparant-lo a un titular del Politècnic de Zuric, a Barcelona, en canvi, la direcció de l’Escola d’Enginyeria Industrial, va trigar tres anys en reconèixer-li la qualificació d’Excel·lent i Premi Extraordinari de carrera. El seu expedient acadèmic és descomunal.