Resumen de El micvé de la darrera sinagoga medieval de Girona
Sílvia Planas, Joel Colomer i Casamitjana, Jordi Sagrera, Jordi Vivo
- català
L'any 1415, la comunitat jueva de Girona es veié obligada a recloure's a l'interior d'un recinte segregat físicament per mitjà d'un mur. A l'interior d'aquest call reduït, l'aljama instal·là la tercera i última sinagoga, que s'ha situat, gràcies a la informació continguda en documents d'arxiu, en part de l'espai que actualment ocupa el Centre Bonastruc ça Porta. Per tal de documentar més i millor els espais físics i el llegat patrimonial de la comunitat jueva gironina, des de l'Ajuntament s'han endegat diverses campanyes d'excavacions a l'indret. Les darreres que s'hi han dut a terme, els anys 2014 i 2015, han posat al descobert un conjunt d'estructures que s'han pogut posar en relació amb un micvé (bany ritual jueu). A partir de totes les evidències documentals conservades, s'ofereix una reconstrucció de com devien ser les dependències associades al bany ritual i la seva història en el decurs del segle XV.
- English
In 1415, Girona’s Jewish community was confined to an enclosure physically separated from the rest of the city by a wall. It was in that scaled-down Jewish quarter that the aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule) established Girona’s third and last synagogue. Archive documents show that it stood on part of what is now the site of the Bonastruc ça Porta Centre.
In the interests of having a more comprehensive and accurate record of the Jewish community’s physical spaces and heritage, Girona City Council has organised various archaeological excavations at the spot in question. The most recent digs, which took place in 2014 and 2015, unearthed several structures associated with a mikveh (ritual bath). Drawing on all the surviving documentary evidence, we describe how those structures must have been and trace their history over the 15th century.
