L’acomodació de la pràctica funerària a Barcelona: diferències entre comunitats islàmiques i jueves

• Autores: Gloria García-Romeral, Julia Martínez Ariño
• Localización: Revista catalana de sociologia, ISSN-e 2013-5149, ISSN 1136-8527, Nº. 28, 2012, págs. 89-100
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The accommodation of the funeral practices: differences between Jewish and Muslim communities in Barcelona
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El respecte a la pràctica funerària és un dels aspectes que explícitament es recullen en el marc de reconeixement de les tradicions religioses minoritàries amb acord de cooperació amb l’Estat espanyol. Prenent com a punt de partida aquest marc de reconeixement comú, ens proposem indagar les diferències en la gestió i pràctica funeràries de les comunitats islàmiques i jueves a la ciutat de Barcelona. Partint d’una aproximació qualitativa, basada en entrevistes en profunditat amb els diferents actors implicats, tractarem d’explicar les similituds i diferències en els resultats i la capacitat de negociació de totes dues comunitats religioses. Seguint com a línia interpretativa la teoria de mobilització de recursos, l’article s’articula a partir de la hipòtesi següent: les diferències en els resultats i la capacitat de negociació de tots dos grups religiosos pel que fa a la gestió funerària a Barcelona es poden explicar a partir d’un factor principal, que és la capacitat organitzativa i de mobilització de recursos desigual de cadascuna.

  • English

    Through cooperation agreements the Spanish Government grants recognition to the different funeral rites practiced by different religious minority groups. These same agreements also recognise the right of these religious minorities to create their own denominational plots within municipal cemeteries and guarantee the observation of their funeral practices. In our article, we compare the funeral practice and management of Barcelona’s Muslim and Jewish communities. Based on a qualitative approach, and by using different arguments, including the theory of resource mobilisation, we attempt to explain the similarities and differences in the results and the negotiating capacity of both religious communities.