Resumen de Joan-Lluís Marfany. Historiador [de la literatura]
Joan-Lluís Marfany i García (Barcelona, 1943) és historiador, i un dels grans especialistes sobre llengua i literatura catalanes del segle XIX. Educat al Liceu Francès, el 1967 es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. L'assistència, per indicació de Jordi Carbonell, i ja a primer curs de carrera, a les classes de Joaquim Molas als semiclandestins Estudis Universitaris Catalans va descobrir-li tota una altra manera d'aproximar-se al fet literari. El 1982 es va doctorar amb una tesi,inèdita, titulada Cultura i societat: els inicis del Modernisme a Catalunya, dirigida pel seu mestre Joaquim Molas. Prèviament, però, el 1975 ja havia publicat el llibre Aspectes del mpdernisme, repetidament reeditat i utilitzat per generacions d'estudiants i professors de literatura catalana. Estudiós, entre d'altres, de Joan Maragall, el 1995 va publicar un assaig polèmic sobre l'emergència del catalanisme cultural i polític a la segona meitatt del segle XIX, La cultura del catalanisme, i en els últims anys ha dedicat una atenció preferent a temes de llengua i , en concret, a estudiar la diglòssia de la societat catalana vuitcentista, tant a la Llengua maltractada: el castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX (2001) com a llengua, nació i disglòssia (L'Avenç, 2008). Marfany, que ha estat professor a la Universitat de Liverpool, on ha passat quaranta anys fins a la seva jubilació recent, segueix vivint a Anglaterra però continua plenament dedicat a la recerca sobre la Renaixença, sobre la consideració d ela qual proposa una revisió radical. És membre del consell assessor d'Els Marges i del consell de redacció de Recerques.
