El meu currículum no és brossa: mecanismes d’atribució de la responsabilitat de la precarietat laboral

• Vega Pérez-Chirinos Churruca ^[1]
  1. [1] Universidad Complutense de Madrid

     Universidad Complutense de Madrid

     Madrid, España

     
• Localización: Revista catalana de sociologia, ISSN-e 2013-5149, ISSN 1136-8527, Nº. 30, 2015 (Ejemplar dedicado a: Especial Congrés de Joves Sociòlegs), págs. 55-66
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La sobreabundància de mà d’obra disponible al mercat laboral espanyol actual, tenint en compte les altes xifres d’atur, està intensificant la competència per l’oferta de treball. Al retrocés esperat de les condicions laborals, que veuen baixar els salaris mitjans i multiplicar els requeriments per ofertes de tots els nivells, se sumen altres mecanismes que aporten una nova visió de les obligacions del demandant de treball. Ja no només ha de ser un demandant actiu, sinó que a més a més i, sobretot, s’ha de diferenciar de la resta dels treballadors, mitjançant recursos de pagament com seminaris de marca personal o inscripcions premium als processos de selecció.

    Aquest article intenta analitzar com aquests mecanismes atribueixen al treballador la responsabilitat de la seva situació d’aturat mitjançant un discurs fonamental en l’assoliment, tot i referir-se a pràctiques que aprofundeixen de manera cada cop més evident en les diferències del capital econòmic, social i cultural dels candidats al lloc de treball, i que aprofundeixen en els processos d’individualització i desmobilització de la classe treballadora

  • English

    The current abundance of available labor in the Spanish market, given the high unemployment figures, makes competition for jobs tougher. This has led to an expected decline in working conditions, lower average wages and increased requirements for job offers on all levels. It has also caused the appearance of some other mechanisms that provide new insights into the duties of job seeker, who should not only be active job applicants, but also and above all stand out from other workers by, among other strategies, paid resources such as personal branding seminars, or premium registrations in selection processes.

    This paper seeks to analyze how these premium mechanisms specifically attribute responsibility for their unemployment to the job seekers through a discourse based on achievement, despite referring to practices that make the differences in economic, social and cultural capital increasingly evident, and that deepen the processes of individualization and demobilization of the working class