Consum col·lectiu i ciutadania: una via per a l’apoderament social

• Sebastià Riutort Isern ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Revista catalana de sociologia, ISSN-e 2013-5149, ISSN 1136-8527, Nº. 30, 2015 (Ejemplar dedicado a: Especial Congrés de Joves Sociòlegs), págs. 33-46
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Collective consumption and citizenship: a way to social empowerment
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The social and environmental unsustainability of the current agrofood system is already known. Consequently, a great number of alternative experiences of agroecological consumption are arising. Given the increasing proliferation of such organizations in Barcelona, this article focuses on the comparative analysis of our selected cases in the city. It presents their main characteristics but especially emphasizes the analysis of new patterns of social interaction that come up in accordance with their organizational structures. There are arguments for seeing in what sense the relational processes established among the actors assume some level of social and democratic transformation by the economic sector in which they are located. This article also provides arguments for looking at these organizations as potential socialization spaces which facilitate the cultivation of a kind of citizenship concerned about environmental or ecological issues as a result of participation, social capital accumulation, trust or empowerment

  • català

    Coneguda la insostenibilitat social i ambiental del sistema agroalimentari actual, cada vegada trobem més experiències alternatives de consum agroecològic. Davant la proliferació creixent d’aquest tipus d’organitzacions a Barcelona, aquest article se centra en l’anàlisi comparativa de quatre casos seleccionats de la ciutat. En presenta les característiques principals, però sobretot posa èmfasi en l’anàlisi de les noves pautes d’interrelació social que van sorgint d’acord amb les respectives estructures organitzatives. Es donen arguments per observar en quin sentit els processos relacionals que s’estableixen entre els actors representen algun nivell de transformació social i democràtica per al sector econòmic en el qual s’ubiquen. L’article també dóna arguments per veure aquestes organitzacions com a possibles espais de socialització, que faciliten el cultiu d’una ciutadania preocupada per les qüestions ecològiques o mediambientals; resultat d’efectes com la participació, l’acumulació de capital social, la confiança o l’apoderament