Resumen de Els negocis d’origen pakistanès a Barcelona: motivacions per a l’emprenedoria
- català
L’emprenedoria immigrant ja és una realitat a moltes ciutats d’Europa. Barcelona no n’és una excepció: les iniciatives comercials liderades per comunitats migrades és un fenomen creixent —reforçat pel context de crisi—, que s’incorpora al teixit comercial preexistent i fa visible la diversitat cultural present a l’espai urbà. El col·lectiu pakistanès, a diferència d’altres grups d’immigrants instal·lats a Catalunya, destaca perquè té un gran volum de persones autoocupades que regenten petits negocis i treballen per compte propi. Aquest article contribueix a entendre millor les motivacions1 dels pakistanesos a l’hora d’emprendre una activitat comercial, des de l’anàlisi del model del mixed embeddedness i a partir d’un estudi al barri del Raval de la ciutat de Barcelona. Concretament, s’analitza de quina manera interactuen les característiques pròpies del grup amb les estructures socioeconòmiques i politicoinstitucionals del context d’acollida. A través d’un disseny metodològic mixt, s’ha pogut generar informació quantitativa gràcies a l’elaboració d’un cens de tots els establiments pakistanesos al Raval (244) i informació qualitativa obtinguda a partir d’observació participant i entrevistes en profundita
- English
Immigrant entrepreneurship is an important feature of life in many European cities today. Barcelona is not an exception: the entrepreneurial initiatives led by migrant communities are a growing phenomenon – reinforced by the context of crisis – which becomes a part of the existing commercial landscape and highlights cultural diversity in the urban space. The Pakistani community, unlike other immigrant groups settled in Catalonia, stands out for having a large number of self-employed people who run small businesses. This paper contributes to a better understanding of the motivations that Pakistanis have to start up a business, applying the mixed embeddedness theoretical approach on the basis of a specific case in the Raval neighbourhood of Barcelona. In particular, it analyses how the characteristics of this group interact with the socio-economic and politico-institutional structures of the reception-related context. Thanks to a mixed methods design, this study has generated quantitative data by making a census of all the Pakistani establishments in the Raval (244), and qualitative data by participant observation and in-depth interviews
