Resumen de De la norma social a la dissidència. Un procés de transformació epistemològica pertorbador
- català
En aquest article es formula una comprensió del procés de transformació epistemològica mitjançant el qual les persones passen de desenvolupar una pràctica quotidiana adequada a l’ordre social instituït a una pràctica que en discrepa. La recerca parteix de premisses socioconstruccionistes, i para una atenció especial a les interaccions, les relacions de poder i les emocions, en tant que elements explicatius de tot fenomen social. Amb aquest enfocament es pretén visibilitzar quin tipus de relacions, interaccions i situacions han possibilitat aquesta transformació, i quines emocions i sensacions han envoltat aquest procés de canvi. L’operativització d’aquest canvi efectiu en la vida de les persones s’ha basat en les relacions socials (econòmica, de parentiu i política) desenvolupades quotidianament, i s’han localitzat com a subjectes empírics d’estudi persones pertanyents a grups de dissidència a aquestes relacions, tant de manera integral com fragmentària. D’aquesta aproximació comprensiva, se n’extreuen quatre elements formals transversals (no substantius) que permeten versar sobre el procés constituent, i de possibilitat, de la pràctica dissident i, a la fi, de transformació epistemològica
- English
This paper formulates an understanding of the epistemological transformation process in which individuals shift from carrying out a daily practice which is appropriate to the established social order, to a dissident practice. The research is based on the premises of social constructionism, giving a special attention to interactions, power relations and emotions as explanatory elements of all social phenomena. This approach aims to visualize what kind of relationships, interactions and situations have enabled this transformation, and what emotions and feelings have attended this change. The operationalization of this effective change in the lives of individuals is based on the social relations (economic, kinship, and political relations) which are maintained on a day-to-day basis, localizing, as empirical subjects of study, individuals belonging wholly or fragmentarily to groups dissident to such relations. Four formal and transverse (not substantive) elements are obtained from this comprehensive approach, allowing an understanding of this constituent process, of the possibility of dissident practice, and, ultimately, of epistemological transformation
