Cristina Gallach. Del rebombori a les nacions Unides

• Autores: Josep Maria Muñoz Pujol
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 430, 2017, págs. 16-25
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Cristina Gallach (Sant Quirze de Besora, Osona, 1960) és periodista i , des de fa dos anys, Secretària General Adjunta de Comunicació i Informació Pública de les Nacions Unides. Quan la van nomenar, el periodista Jaume Collell va escriure'n un perfil a La Vanguardia (14/12/2014) en que recordava els seus orígens professionals , amb la fundació d'El 9 Nou a la comarca d'Osona l'any 1978, en plena Transició democràtica. A la redacció d'aquell periòdic pioner de la premsa comarcal, hi coincidien Ramon Besa, Salvador Sala, Tomàs Puntí i el mateix Collell, a més de la parella formada per Cristina Gallach I Jaume Masdeu. Ells dos s'havien conegut quan ella tenia catorze anys i es van presentar un dia a l'Ajuntament del poble, per a sorpresa de l'últim alcalde franquista, Josep M. Espadaler, pare d'un futur conseller de la Generalitat , per seguir un ple municipal. Tots dos escrivien a la revista Rebombori, publicada sota el paraigua de la parròquia. Quan la Cristina tenia deu anys , explica Collell, la mestra els va fer dibuixar què volien ser de grans i ella es va dibuixar amb un micròfon a la mà. Va estudiar Periodisme a l'Autònoma, i ben aviat el món d'Osona li va quedar petit. A Barcelona, va treballar a El Noticiero Universal i va formar part dels serveis informatius de TVE a Catalunya, abans d'aprofitar una de les primeres beques Fullbright que donava la Caixa per anar, el 1984, a fer un màster de Relacions Internacionals a la Universitat de Columbia. Allà va entendre la importància del que passaria en els anys següents a la Unió Soviètica. En tornar a Barcelona, el primer que va fer va ser matricular-se a l'Escola Oficial d'idiomes per aprendre rus. Mentre va ser a Nova York, va col·laborar al diari Avui, a Catalunya Ràdio i al setmanari El Món. El 1986 va entrar a treballar a la redacció d'El Periódico, des d'on va informar com a enviada especial de la caiguda del mur de Berlín i dels últims dies de Ceausescu a Romania (1989). Margarita Rivière, aleshores directora d'Efe a Catalunya, la va enviar a Moscou de corresponsal el 1990, on va ser testimoni de la desintegració de l'URSS i del cop d'estat contra Gorbatxov. El 1992 es va establir a Brussel·les, on en Jaume Masdeu era corresponsal de TV3 (1990-2004), en un moment en què l'aprovació del Tractat de Maastricht accelerava la integració europea. Quan el 1996 Javier Solana és designat secretari genral de l'OTAN, troba en Gallach el perfil idoni: parla rus i coneix els països de l'antiga òrbita soviètica. La guerra de Kosovo marca aquesta etapa dura i agitada. Gallach va treballar catorze anys amb Solana, primer com a portaveu adjunt de l'OTAN i desprès (1999-2009) com a portaveu i assessora de l'Alt Representant de la Unió Europea per Afers Polítics i Política de Seguretat. El 2010 va fer de cap de comunicació de la presidència rotatòria espanyola de la UE i en acabat va seguir a Brussel·les com a cap de relacions públiques del Consell de la Unió Europea. L'u de febrer del 2015 es va incorporar a l'alt càrrec de cap de comunicació de l'ONU, on dirigeix un equip de més de 700 persones repartides en les diverses seus de les Nacions Unides arreu del món.