El treball femení urbà al Camp de Tarragona durant la primera meitat del segle XIX

• Autores: Josep Maria-Tomàs Grau Pujol
• Localización: Estudis de Constantí, ISSN 2013-9322, Nº. 33, 2017, págs. 55-75
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El objetivo del presente estudio es el de presentar los datos de los padrones municipales de Reus y Tarragona de las primeras dos décadas del siglo XIX para comprobar cómo se visibiliza el trabajo femenino en el mundo de los negocios. Hemos descartado el servicio doméstico en haber merecido nuestra atención en artículos anteriores y también las campesinas y hacendadas. Los principales problemas que nos hemos encontrado son la falta de continuidad de las fuentes y por otro lado la mala calidad de la información contenida. Tarragona ha preservado mejor los padrones nominales de población, con series más largas; Reus, por el contrario, desgraciadamente sólo ha salvaguardado los registros de 1810 y 1820 y de ahí ya pasan a los de finales del siglo XIX; por otra parte, en Valls el más antiguo data de 1844. Para complementar los datos también nos hemos servido del padrón tarragonés de 1854. En los documentos conservados a menudo faltan datos importantes como la naturaleza geográfica y el año de llegada a la ciudad, además de encontrarnos con grafías confusas de los apellidos.

  • català

    L'objectiu del present estudi és el de presentar les dades dels padrons municipals de Reus i Tarragona del primer vicenni del segle XIX per a comprovar com es visibilitza el treball femení en el món dels negocis. Hem descartat el servei domèstic en haver merescut la nostra atenció en articles anteriors i també a les pageses i hisendades. Els principals problemes que ens hem trobat són la manca de continuïtat de les fonts i per altra banda la mala qualitat de la informació continguda. Tarragona ha preservat millor els padrons nominals de població, amb sèries més llargues; Reus, per contra, malauradament només ha salvaguardat els registres de 1810 i 1820 i d’aquí ja passen als de final del segle XIX; per altra banda, a Valls el més antic data de 1844. Per complementar les dades també ens hem servit del padró tarragonès de 1854. En els documents conservats sovint hi manquen dades importants com la naturalesa geogràfica i l’any d’arribada a la ciutat, a més de trobar-nos amb grafies confuses dels cognoms.