El presente artículo analiza el documental en color rodado en 16 mm para la televisión francesa por José María Berzosa en 1972, Le Mystère d’Elche y cómo este contribuyó a su estilo de filmar, a partir de su interés como exiliado por el uso de la cultura española, representada por la pervivencia de una fiesta popular que ha fascinado a multitud de cineastas.
Aquest article analitza el documental en color rodat en 16 mm per a la televisió francesa per José María Berzosa el 1972, Le Mystère d’Elche, i com aquest va contribuir a l’estil de filmar d’aquest director, a partir de l’interés que tenia, com a exiliat, per l’ús de la cultura espanyola, representada per la pervivència d’una festa popular que ha fascinat multitud de cineastes.
This article analyses of the documentary in color filmed in 16 mm for the French television by José María Berzosa in 1972, Le Mystère d’Elche: the contribution to his film style, from his interest as an exiled artist by the use of Spanish culture, represented by the survival of a popular holiday that has fascinated a multitude of filmmakers.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados