Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Los prisioneros y la muerte del poeta: el Chile de la dictadura ante las cámaras extranjeras

Carolina Amaral de Aguiar

  • español

    El golpe de Estado en Chile (1973) significó el bombardeo del Palacio de La Moneda y la muerte de Salvador Allende. La circulación mundial de las imágenes del 11 de septiembre despertó el interés de cineastas y de profesionales de televisiones extranjeras por ir a ese país para registrar la represión. Aprovechándose de un espacio abierto por la Junta Militar, consiguieron filmar algunos de los espacios en los que la violencia se manifestaba. Dos eventos se destacaron en esas producciones internacionales: las visitas autorizadas de la prensa extranjera al Estadio Nacional y el entierro de Pablo Neruda. Este artículo presenta producciones audiovisuales que dieron cuenta de esos eventos y analiza, específicamente, como fueron abordados en dos documentales: Septembre chilien (Septiembre chileno, 1973), de Bruno Muel y Théo Robichet, y Contra la razón y por la fuerza (1974), de Carlos Ortiz Tejeda. La violencia dictatorial está ausente de las imágenes de esos filmes, pero presente en la noción de fuera de campo. Esa contradicción proviene del hecho de que se trata de producciones realizadas bajo la vigilancia de los militares, más dirigidas por directores de izquierda que buscaban, a pesar de la imposibilidad de filmar las torturas y los asesinatos, exponer el ambiente de tensión y miedo propio de la dictadura. Los documentales analizados no solo registran esos eventos sino que también toman parte en la fabricación de ellos.

  • català

    El colp d’estat a Xile (1973) va significar el bombardeig del Palacio de la Moneda i la mort de Salvador Allende. La circulació mundial de les imatges de l’11 de setembre va despertar l’interés de cineastes i de professionals de televisions estrangeres per anar a aquell país a registrar la repressió. Aprofitant-se d’un espai obert per la Junta Militar, van aconseguir filmar alguns dels espais en els quals la violència es manifestava. Dos esdeveniments es van destacar en aquelles produccions internacionals: les visites autoritzades de la premsa estrangera a l’Estadio Nacional i el soterrament de Pablo Neruda. Aquest article presenta produccions audiovisuals que van relatar aquests esdeveniments i analitza, específicament, com foren abordats en dos documentals: Septembre chilien (“Setembre xilé”, 1973), de Bruno Muel i Théo Robichet, i Contra la razón y por la fuerza (1974), de Carlos Ortiz Tejeda. La violència dictatorial està absent de les imatges d’aquests films, però present en la noció de fora de camp. Aquesta contradicció prové del fet que es tracta de produccions realitzades sota la vigilància dels militars, però dirigides per directors d’esquerra que buscaven, malgrat la impossibilitat de filmar les tortures i els assassinats, exposar l’ambient de tensió i por propi de la dictadura. Els documentals analitzats no només registren aquells esdeveniments sinó que també en prenen part en la fabricació dels mateixos esdeveniments.

  • English

    Among the main consequences of the coup d’état in Chile (1973), it is possible to point the air attack of Moneda Palace and the death of Salvador Allende. The global spreading of the images taken in this September 11th encouraged foreigner’s filmmakers and television channels to get into Chile and record the repression. Taking advantage of a gap opened by the militaries, they could register some places where the violence was present. In these international audiovisual productions, two events often appear: the authorized visit to the National Stadium and Pablo Neruda’s funeral. This article presents some audiovisual productions that capture these events, besides analyzes its treatment in two documentaries: Septembre chilien (1973), by Bruno Muel and Théo Robichet, and Contra la razón y por la fuerza (1974), by Carlos Ortiz Tejeda. In these films, the violence of the dictatorship is not visible in the images, but it is present in the concept of off-screen space. This contradiction can be explained because these films have been made under the military vigilance, though its left-wing filmmakers tried to show the tension and the fear at the ambience, despite the impossibility to exhibit the tortures and the murders. The analyzed documentaries not only registered these events: they also participated of these fabrications.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus