La variació de les clivellades en català: una perspectiva romànica

• Autores: Noèlia Sánchez Candela
• Localización: Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015 / coord. por Manuel Pérez Saldanya, Rafael Roca Ricart, 2017, ISBN 978-84-9965-363-1, págs. 619-631
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Clefts in catalan: a romance perspective
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Les construccions clivellades són recursos de focalització explícita o implícita presents en nombroses llengües naturals, entre les quals hi ha el conjunt de les varietats lingüístiques romàniques. En català comptem amb poques dades dialectals del fenomen. La presència i l’ús dels diferents tipus de clivellades arreu del domini lingüístic és desigual: i. en valencià només són naturals les clivellades amb relatiu («És quan dormo quan hi veig clar») i es consideren estranyes les formes amb que («És quan dormo que hi veig clar»); ii. en balear les clivellades interrogatives tenen una ocurrència major i en un nombre de contextos més ampli que en la resta de dialectes. L’objectiu d’aquest article és establir els límits de la variació dialectal de les clivellades en català, tant pel que fa a la forma com pel que fa a l’ús. Partint d’una perspectiva romànica, volem esbrinar quines particularitats presenten les varietats del català en comparació a la resta de llengües i varietats romàniques i mirar d’establir-hi ponts.

  • English

    Cleft sentences are explicit and implicit focalization strategies existing in a large number of natural languages, including Romance varieties. Still, in Catalan, we have few dialectal data about clefts. Catalan dialects diverge in the presence and use of different cleft types: i. On the one hand, Valencian variety only allows relative clefts (with relative pronouns). ‘That’-clefts type are considered unnatural and, even, ungrammatical in certain cases. ii. On the other hand, Balear interrogative clefts occur more often and in more contexts than other Catalan varieties. The purpose of this paper is to stablish and describe the limits of dialectal variation in Catalan cleft sentences, taking into consideration both the form and the function. On the basis of a Romance perspective, we aim to find the particularities of Catalan dialects, in comparison with other Romance varieties, and identify similarities.