Resumen de Estudi dels mecanismes de penetració psicològica en l''Aloma' de 1938 i contrast amb la versió de 1969
- català
El següent treball es presenta com una anàlisi dels mecanismes de penetració i representació del món interior del personatge d’Aloma tant en la versió novel·lística del 1938 com en la posterior de 1969. Tot plegat el que es pretén és fer transparent el pensament i els sentiments de la protagonista a fi de perfilar amb més especificitat, per una banda, la seua evolució psicològica i, per l’altra, les relacions que hi estableix amb la veu narrativa. Seguint els principals paràmetres dels narratòlegs Gerard Genette i Dorrit Cohn, els punts bàsics d’anàlisi que tenim en compte són la veu narrativa, la focalització i sobretot, la distància modal, és a dir, la reproducció més o menys mediatitzada del pensament del personatge per part del narrador. En totes dues versions es presenten els quatre modes bàsics de representació del món interior (monòleg interior, monòleg narrativitzat, psicorelat i Oratio Quasi Obliqua) si bé observem algunes diferències en relació a la focalització, a l’ús dels monòlegs interiors i a l’aparició flagrant del narrador en puntuals digressions reflexives. Aquests aspectes aparentment subtils coincidiran a donar una fesomia diferenciada a l’obra definitiva.
- English
The following work analyses the mechanisms of penetration and representation of the inner world of Aloma’s character in the 1938’s novelistic version and as well as in the later one of 1969. In short, what we pretend is to make the thoughts and feelings of the main character transparent so as to outline with more specificity, on the one hand, her psychological evolution and, on the other hand, the connections that establishes with the narrative voice. Following the main parameters of the narratologists Gerard Genette and Dorrit Cohn, the basic points of analysis to take into account are the narrative voice, the focalization and especially, the modal distance, that is to say, the reproduction, more or less interfered, of the thought of the character by the narrator. Both versions present the four basic ways of representation of the inner world (interior monologue, narrated monologue, psycho-narration and Oratio Quasi Obliqua) although we observe some differences related to the focalization, to the use of the interior monologues and to the flagrant apparition of the narrator in punctual reflexive digressions. These subtle aspects, apparently will give a different appearance to the definite work.
