Resumen de El mon referencial occità a 'Camins de França' de Joan Puig i Ferreter
- català
La segona part de Camins de França, deJoan Puig i Ferreter, és rica en referents de la cultura occitana. Aquest fet s’explica per dos motius: l’un, que la narració d’aquesta segona part té lloc en terres occitanes. I l’altre, que en el moment que ocorren els esdeveniments narrats per l’autor,al començament del segleXX, Mistral obté el premi Nobel, una fita per a les lletres en llengua d’oc. L’objectiu d’aquest treball és, per tant, estudiar la presència d’aquests referents al text. En un primer moment, i a tall d’introducció, s’analitza el ressò que el Felibritge, el moviment de ressorgiment occità capitanejat per Mistral a mitjan segle XIX, té als Països Catalans a l’època que retrata el literat. En segon lloc, el gruix de l’anàlisi el compon l’estudi dels elements de cultura occitana presents a la narració. Els elements que s’hi reflecteixen són d’índole diversa (literaris, culturals i també geogràfics), l’àmplia majoria circumscrits dins d’un àmbit estrictament provençal. En especial, la influència en l’escriptor de la Selva de Frederic Mistral i Alphonse Daudet. A la darrera part, que clou el text, se sintetitza la inclusió dels referents de l’imaginari occitanoprovençal a l’obra, ressaltant, d’una banda, quina rellevància té el felibrisme en la formació literària de Puig i Ferreter i, de l’altra, el fet que després d’aquest recorregut geogràfic i literari per la Provença, el punt de vista de l’autor respecte a l’herència mistraliana sembla haver canviat, ja que la lectura deixa entreveure la pèrdua d’una certa idealització. Aquesta constatació no és gens secundària si recordem que entre els episodis narrats i la reescriptura posterior s’han escolat més de trenta anys, cosa que permet afirmar que la narració, malgrat poder-se considerar una obra pretesament d’aprenentatge, és, en realitat, una obra de maduresa.
- English
The second part of Joan Puig i Ferreter’s Camins de França is rich in references from the Occitan culture. This is due to two reasons: the first one, this second part takes place in the Occitan area. The second one, during the period in which the events narrated by Puig occur, at the beginning of the twentieth century, Mistral is awarded the Nobel Prize, a milestone for Occitan literature. That is why this work aims to study the presence of these references in the text. Firstly, as an introduction, we analyse the significance of Félibrige, the movement of Occitan revival led by Mistral during the mid-nineteenth century, throughout the Catalan-speaking countries in the period portrayed by the writer. Secondly, the main part of the analysis is focused on the elements of Occitan culture appearing in the text. These elements have a diverse nature such as literary, cultural and geographic, most of them strictly attached to the Provençal field. In particular, the influence of Frédéric Mistral and Alphonse Daudet over Puig. The final part is a synthesis of references from the Occitan and Provençal world in this book, which emphasises, on the one hand, the importance of Félibrige in Puig i Ferreter’s literary formation and, on the other hand, the likely change of the writer’s point of view about Mistral’s literary heritage after his geographic and literary voyage through Provence, since the narration denotes the loss of a certain idealisation. This statement is not irrelevant if we take into account that thirty years go by between the narrated episodes and the subsequent rewriting. This lets us conclude that, despite this text being considered an early work, it is, in actuality, a mature work.
