Paròdia i conflicte d'identitat en 'L'home que es va perdre' de Francesc Trabal

• Autores: Moisès Llopis i Alarcon
• Localización: Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015 / coord. por Manuel Pérez Saldanya, Rafael Roca Ricart, 2017, ISBN 978-84-9965-363-1, págs. 339-348
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Parody and identity conflict in "L’home que es va perdre" by Francesc Trabal
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    L’any 1929, Francesc Trabal va publicar L’home que es va perdre, la seua primera novel·la en solitari i un model de la modernitat del gènere, gràcies a les diferents estratègies literàries i al seguit de tècniques renovadores que Trabal hi va saber aplicar i que la crítica dels anys 20 i 30 li va saber reconèixer. Tanmateix, l’experimentació novel·lística de Trabal, que en L’home que es va perdre es desgrana mitjançant l’ús d’innombrables referències literàries que alerten el lector de la condició de ficció, no ha gaudit fins ara d’una atenció que permeta explicar amb profunditat el funcionament d’aquest mecanisme d’una importància transcendental en aquesta novel·la. L’article analitza les relacions que la novel·la de Trabal té amb Jésus-Christ rastaquouère, de l’artista francès Francis Picabia, Le Plan de l’Aiguille de Blaise Cendrars i els Calligrames d’Apollinaire. Aquesta anàlisi del joc paròdic permet llegir L’home que es va perdre com una novel·la que connecta directament amb els moviments d’avantguarda europeus, mitjançant la transformació lúdica d’altres textos, per a construir una proposta pròpia, original i renovadora.

  • English

    In 1929, Francesc Trabal published L’home que es va perdre [‘The man who got lost’], his first solo novel and a model of a modern genre, thanks to the different strategies followed by the literary and technical renewal that Trabal applied, as recognized by the critique in the 20s and the 30s. However, Trabal’s narrative experimentation in L’home que es va perdre by means of a series of literary references that warn the reader about its status of fiction, has not received a detailed attention allowing to account for the functioning of this key in the novel. This paper analyzes the relationships between Trabal’s novel and Jesus Christ rastaquouère, by the French author Francis Picabia, Le Plan de l’Aiguille by Blaise Cendrars, and the Calligrames by Apollinaire. This analysis of the parodic game highlights that L’home que es va perdre is directly connected with the European avant-garde, by playfully transforming others texts to build a personal, original and innovative approach.