Joaquim Sempere. L'ambientalisme, una economia moral

• Autores: Josep Maria Muñoz Pujol
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 421, 2016, págs. 12-26
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Joaquim Sempere i Carreras (Barcelona, 1941) va néixer en una família de classe mitjana de l'Eixample barceloní. Educat en un ambient liberal, alumne del Liceu Francès, als setze anys ja es considerava socialista. Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1959-1967), una carrera que va veure interrompuda per la seva detenció i empresonament per raons polítiques. En aquells anys, a més d'ingressar al PSUC (1961), va descobrir la figura, per a ell decisiva, del filòsof Manuel Sacristán, de qui ha estat un dels deixebles més destacats. El 1968 va marxar a París, on es va titular amb una Maîtrise de Sociologia per la Universitat de Paris-X (Nanterre). El 1972 va tornar a Barcelona, va estar uns anys casat amb Montserrat Roig, i va treballar com a traductor. Paral·lelament, i de forma clandestina, va ser cap de redacció de Treball, l'òrgan de premsa del PSUC, entre 1972 i 1975. Llavors va passar a dirigir la revista teòrica i cultura del partit, Nous Horitzons, que va saber obrir, entre 1976 i 1980, a noves problemàtiques, com l'ecologisme, els Països Catalans o la consideració de moviments com Solidarnosc. Encarregat de l'escola de formació del partit, va deixar el PSUC arran de la crisi que va esclatar en el seu Vè Congrés, el gener de 1981. Als anys vuitanta va continuar treballant com a traductor i, posteriorment, va ser professor d'institut. El 1991 va llegir la seva tesi de doctorat sobre la construcció de les necessitats humanes, publicada després com a llibre (L'explosió de les necessitats, Edicions 62, 1992), i va ser nomenat professor de Sociologia a la facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fins a la seva jubilació. El 1996 va introduir-hi l'assignatura de Sociologia Ambiental, camp en el qual s'ha especialitzat, i sobre el qual va publicar, amb Jorge Riechmann, un manual universitari titulat Sociologia y medio ambiente (Síntesis, 2000) . El 2008 va coordinar, amb Enric Tello, el volum El final de la era del petróleo barato (Icara editorial), i el 2009 va publicar el llibre Mejor con menos . Necesidades, explosión consumista y crisis ecològica (Crítica). També ha reflexionat sobre "Les aportacions culturals i intel·lectuals del PSUC" (Revista de Catalunya, núm 270, març 2011) i no ha deixat mai de fer una feina publicísta i de formació. ha estat, des de l'any 1984, una de les ànimes de la revista mientras tanto, fundada per Manuel Sacristán i Giulia Adinolfi.