Resumen de Andreu Domingo. Contra la subordinació
Andreu Domingo Valls (Saus, 1958) va néixer en una masia d'un poblet de l'Empordà, però ben aviat la seva família- el seu pare era cuiner- es va traslladar a Barcelona, al barri del Carmel. Va estudiar al col·legi de La Salle i va descobrir els llibres en una llibreria d'horta. A la Universitat Autònoma va llegir els llibres Foucault i es va llicenciar en història l'any 1982, però l'oportunitat d'entrar a treballar, el 1985, en aleshores tot just creat Centre d'Estudis Demogràfics (CED-UAB), dirigit per Anna Cabré, el va decantar professionalment cap a l'estudi de la població. El 1997 es va doctorar en Sociologia per la UNED amb una tesi sobre la formació de la parella en temps de crisi econòmica. Subdirector del CED, la seva recerca, que es va iniciar amb aspectes relacionats amb la família, s'ha orientat decididament cap a l'estudi de la immigració internacional. És també professor associat al Departament de Geografia de la mateixa UAB. El novembre passat va ser nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha escrit nombrosos articles en revistes especialitzades i és autor de Descenso literario a los infiernos demogràficos: distopía y población (Anagrama, 2008). El 2014 va publicar el llibre Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional (l'Avenç), pel qual va rebre el premi Prat de la Riba (2016) que atorga l'institut d'Estudis Catalan. Té en premsa el llibre Resilientes y redundantes ¿Distopía zombi o utopía neoliberal en el siglo XXI? (Icaria). En el camp de la creació literària, va publicar un llibre de relats, Poders (UAB, 1996) i va guanyar el premi Marian Vayreda amb la novel·la El llegat del Doctor Deulofeu (Empúries, 2004).
