Joaquim Espinós estudia la presència del pensament de Nietzsche en l'obra de Llorenç Villalonga, tant en els articles periodístics com en la seva obra novel·lística. Aquesta influència fou més notòria en la seva joventut, i es troba present sobretot a 'El misantrop'. La font de coneixement de Nietzsche va ser segurament indirecta, a través de José Ortega i Gasset i d'Oswald Spengler. Villalonga s'interessa sobretot pel vitalisme, el relativisme moral i la violència física, encara que aquest darrer aspecte no apareix sense contradiccions. Ja en 'El misantrop' es detecta una ambivalència entre l'element dionisíac i el racionalisme i les idees conservadores de Villalonga, que el duran, a la maduresa, a rebutjar Nietzsche i Oswald Spengler. Als anys seixanta, però, Villalonga recuperarà una valoració més positiva de Nietzsche, sobretot pel tema de l'etern retorn, que l'obliga també a revaloritzar Oswald Spengler. Aquest tema el tractarà a 'L'hereva de Dona Obdúlia' i a 'Desenllaç a Monlleó', on el vincularà al tema de "l'escriptura com a recerca de la immortalitat".
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados