Resumen de L'espai urbà barceloní en la novel·la catalana dels anys seixanta: el cas de 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda
Estudi de l'espai urbà de Barcelona, especialment la plaça, el carrer, la casa i el parc, en 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda. Barbara Luczak entén "el paisatge urbà de manera cronotòpica com un conjunt d'espais que, gràcies a la compenetració del temps en alguna de les seves configuracions possibles, han pogut constituir-se com a unitats significants". Algunes d'aquestes unitats, com la plaça i el carrer, mostren una "tensió": la plaça és un espai que du a terme una "funció organitzadora", s'inscriu en la biografia de la protagonista i fa referència a un temps cíclic, ahistòric, mentre que al carrer la protagonista passa de "subjecte" a "objecte", és un temps progressiu i lineal, històric. També la casa esdevé una extrapolació del carrer, un espai d'opressió i angoixa, mentre que el parc és un espai de fuga. En l'últim recorregut de la protagonista per la ciutat, el seu procés biogràfic s'uneix al procés històric, i així passa d'un món "constant" a "un temps adscrit al món en procés de canvi".
